31.
exterior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Els sorolls de fora (Cp. els afores d'una població). estranger. Notícies de l'estranger. Cp. extramurs: l'exterior d'una ciutat. 3 aspecte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
32.
respecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Ant. Insolència. 4 aspecte. 5 reserva. 6 Respecte a: relativament a. 7 Fer respecte: Imposar. Fer rotlle(Alc.). Faltar al respecte. Insolentar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
33.
trist
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 afligit. ensentimentat mújol moixo motxo consirós capmoix contrit, trist i penedit. malenconióso melangiós melancòlic apesarato pesarós marrit mústico musti pansit(fig.) hipocondríac, de natural o de temperament trist. macilent, d'aspecte trist per la seva magror o pal·lidesa. estar alís [...]
|
34.
actor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
qui és encarregat de representar un personatge que no parla. extra, íd. arlequí, personatge còmic procedent de la farsa italiana. pierrot, personatge del teatre francès de pantomima, que va vestit de blanc i amb la cara enfarinada. barba(m.), actor que fa els papers de vell. pantomim, actor en [...]
|
35.
assemblar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, valor. No és pas igual que el seu pare, però li dona un bon rampeu. ésser pastat (o fet i pastat), assemblar-se-li molt, tenir la seva mateixa cara o el seu mateix aspecte. És el seu pare fet i pastat. Ant. Desassemblar-se. Diferir. Dissimilar-se. Ésser dissemblant. Contrastar. Discrepar. Manuel [...]
|
36.
estat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
persones que viuen en un mateix país i sota unes mateixes lleis, encara que això s'hagi esdevingut artificialment, per qualsevol circumstància històrica o arbitrària. En alguns contextos s'escriu amb majúscula. potència, estat poderós en algun aspecte. Una potència militar. Una potència econòmica [...]
|
37.
agradable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que agrada, que fa plaer. agradóso agradívol, afable, de tracte agradable. abellidor. Amb paraules abellidores. amè, es diu d'un lloc agradable a la vista. Una fondalada amena. També es diu d'una cosa que entreté, que recrea (comèdia, lectura, conversa, tracte, etc.). rialler, d'aspecte [...]
|
38.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de ral(ampla i rodona) cara clotuda(de galtes clotudes, que tenen un clot ben marcat) cara de rosa(bonica i d'aspecte jovenívol i sa) cara d'agost(de benestant) cara de prunes agres(de trist) motlle de fer caretes, es diu d'una cara molt lletja. 2 caramenut, que té la cara petita. caranegreo [...]
|
39.
imitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Escarnir algú. Escarnir la veu d'algú. simular, imitar una acció de manera que la imitació sembli la realitat. Simular un combat naval. plagiar, prendre i usar com a pròpies, idees, paraules, etc., d'altri. Plagiar un article. afusellar, íd. calcar(fig.), imitar servilment. emular, cercar d'igualar [...]
|
40.
magre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per una malaltia. afilat, molt magre, dit esp. de la cara, del nas, dels dits. gràcil, prim i delicat. barra-sec, que té la cara magra. esbarrellat, íd. raquític(fig.) tabescent(tèc. med.) hèctico ètic, que està molt flac; pròp. tísic. esquelètic(hiperb.) amagrit remagrit macilent, d'aspecte [...]
1 Que té poc greix. magristó, es diu d'una persona o d'un animal magre. magritxol, íd. magrentí, íd. magriscolis escanyolit desnerit emaciat esmerlit flac sec prim esprimatxat o esllanguit, magre per l'alçada que té. neulit o escarransit escardalenc eixut de carns aflaquit claupassat, aflaquit per una malaltia. afilat, molt magre, dit esp. de la cara, del nas, dels dits. gràcil, prim i delicat. barra-sec, que té la cara magra. esbarrellat, íd. raquític (fig.) tabescent (tèc. med.) hèctic o ètic, que està molt flac; pròp. tísic. esquelètic (hiperb.) amagrit remagrit macilent, d'aspecte trist per la seva magror. begut de cara (o de galtes, o de carns) demacrat ressec, excessivament flac o sec. secardí o secardinenc acanyat descarnat. Tenir la cara descarnada, molt magra. ésser un gànguil, ésser molt alt i prim. prim com un fideu prim com una orella de gat xuclat de galtes ésser una mòmia, és diu despectivament d'una persona molt magra. ésser un (o com un) clau ésser un secall ésser un sac de mal profit, ésser magre a pesar de menjar molt. ésser un sac d'ossos sec com un gaig semblar una canyiula ésser (o semblar) un boixet ésser un nyicris semblar un gat escorxat gras com una post (iròn.) no fer ombra no tenir sinó la pell i l'os clarejar-li (a algú) les orelles veure-se-li (a algú) l'ànima a contraclaror dur el ventre aferrat a l'esquena tenir poca carn damunt no pesar-li (a algú) la carn Cp. esvelt 2 Fig. → pobre, escàs, insuficient. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |