1.
ferir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar un cop que danya l'organisme (d'algú), especialment que produeix una solució de continuïtat. Ferir algú amb un ganivet, amb un punyal. Ferir algú d'una ganivetada, d'un cop de sabre. Ferir lleugerament, greument, mortalment. Ferir-se amb un clau, amb les tisores. En [...]
|
2.
ferir 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lligar (un ham) per mitjà d'un nus. [...]
|
3.
malferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir greument. [...]
|
4.
corferir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir del cor. [...]
|
5.
apunyalar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir amb un punyal. [...]
|
6.
arponar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir amb l'arpó. [...]
|
7.
urpejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir amb les urpes. [...]
|
8.
alar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir (un ocell) de l'ala. [...]
|
9.
nafrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ferir, fer o causar una nafra o nafres (en alguna persona o animal). La sella li ha nafrat l'esquena. Els desenganys li han nafrat el cor. [...]
|
10.
transfixió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de ferir traspassant de part a part. [...]
|