Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:
vice primer ministre
ex Unió Soviètica
manifestació [...]
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià [...]
L'adjectiu maleducat significa 'que és groller o inoportú'. S'escriu aglutinat perquè no és tan sols la suma de l'adverbi mal i el participi educat sinó que és el contrari de educat. Per exemple:
És un nen tan maleducat que diu una grolleria rere l'altra.
Cal tenir en compte, però, que si es vol [...]
s'escriu separat de la locució per un espai en blanc:
La platja és súper a prop de l'hotel.
Avui hem quedat mega d'hora.
Han acabat la feina ultra de pressa per entregar-la a temps.
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.4.1.3b) [...]
intercanviables en tots els contextos, perquè té i teniu s'usen sense pronoms febles al darrere per oferir una cosa a un receptor o més d'un. Per exemple:
Té el llibre, agafa'l però Tingues-lo o Ten-lo.
Teniu, agafeu els llibres però Tingueu-los.
[...]
Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i [...]
L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin
Cal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]