forma d'infinitiu acabada en -valer. Per exemple:
El preu d'aquest producte sol equivaler a la demanda que hi hagi.
Per sobre de tot ha de prevaler l'opció escollida.
[...]
Els substantius carxofa, palmatòria, tenalles, tisores i tovalles alternen amb els que, amb la mateixa forma, presenten el segment es- inicial: escarxofa, espalmatòria, estenalles, estisores i estovalles. Tant els uns com els altres són adequats i cada parella té el mateix significat. Per exemple [...]
Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit)
[...]
Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.
La paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:
Durant unes vacances vaig conèixer uns israelians.
Pel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en [...]
La locució sol i vern, que significa 'completament sol i abandonat', té flexió de gènere. Per tant, hem de dir Després de la mort del seu pare, la Maria es va trobar sola i verna. [...]
Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no la té. Per exemple [...]
En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i [...]
Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
ric, rigués, rigui... (de riure)
caic, caigués, caigui... (de caure)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades el gerundi adopta formes que presenten aquest so [...]
El nom rigorositat (no pas rigurositat) està ben format des del punt de vista lingüístic, a partir de l'adjectiu rigorós i del sufix -itat, per expressar el significat de qualitat de rigorós. No obstant això, convé no abusar d'aquesta forma en detriment del nom del qual deriva: rigor.
Per [...]
El mot son és masculí quan designa l'estat fisiològic que constitueix el període de descans, en què la consciència i la voluntat són suspeses totalment o parcialment i les funcions orgàniques són disminuïdes. Per exemple:
Va agafar el son de seguida.
He sentit un soroll i he perdut el son de cop [...]