101.
buidesa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de buit en sentit figurat. L'orador no ha fet sinó dir buideses. [...]
amfòric -a
adj. [LC] Que produeix un so anàleg al que s'origina bufant dins un vas buit. ![]() |
102.
liofilitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Congelar ràpidament (una substància) a una temperatura molt baixa i deshidratar-la després al buit. [...]
|
103.
reconditori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit fet en un altar, un mur, una imatge sagrada, etc., per a guardar-hi relíquies. [...]
|
104.
omplir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar la capacitat (d'un receptacle, d'un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa. Aquesta feina m'omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions. omplir el cap a algú Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses. omplir el pap [o [...]
|
105.
ventosa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit vas en forma de campana que s'aplica sobre una part del cos i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió i la consegüent irritació local derivativa. Aplicar ventoses a un malalt. Objecte en forma de casquet, fet de cautxú, de plàstic, etc., que s'adhereix [...]
|
106.
vacuòstat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pressòstat emprat per a regular pressions petites, per a mantenir un buit constant dintre d'un recinte. [...]
|
107.
curullar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir (un recipient) fins a formar curull, fins a vessar. Omplir enterament el buit (d'una cosa). [...]
|
108.
fornícula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buit que es deixa en el gruix d'una paret per a col·locar-hi una estàtua, un altar, etc. [...]
|
109.
reblir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir amb reble (un buit). Omplir atapeïdament. La gent reblia l'establiment de gom a gom. L'indret s'ha reblert de vegetació. Una vall, un llac, un pantà, una presa o un port, omplir-se dels materials resultants de l'erosió transportats pels corrents fluvials o marins. [...]
|
110.
relativitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de relatiu, dependència recíproca. Principi fisicomatemàtic que postula el caràcter absolut de la velocitat de la llum en el buit, el qual implica que l'espai i el temps són relatius a l'observador. Teoria de la física que es basa en el principi de la [...]
|