FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica de l'estudi, el disseny i la construcció d'aeronaus i altres aparells que es desplacen per l'aire. Ciència que estudia les aplicacions de l'aire en la indústria. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una àrea volcànica, fumarola de temperatura entre 100 i 300 °C, composta de vapor d'aigua, àcid bòric i gasos sulfurosos, que, en contacte amb l'aire, forma sofre groc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suspensió col·loidal de partícules líquides o sòlides en un gas, especialment en l'aire, que sedimenta molt lentament. Partícula sòlida o gota líquida que es troba en suspensió a l'atmosfera. Esprai. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument per a mesurar la humitat de l'aire, format per dos termòmetres, un dels quals té el dipòsit sec i l'altre mullat, cobert per una fina pel·lícula d'aigua pura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dividir (una cosa) en dues o més parts trencant-la o tallant-la. Tallar (l'aire, l'aigua, el vent, etc.), travessar subtilment i de pressa (un fluid). L'àguila fenia l'aire batent suaument les ales. Fer un petit solc (en una cartolina) amb una eina de vora fina però no tallant [...]
