231.
tetrarca
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat grecoromana, governador de la quarta part d'una província o sobirà dependent d'un poder superior i de rang inferior a un rei. [...]
|
232.
autoritat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atribució i exercici del dret o poder de manar, de regir, de governar, de dictar lleis, de fer-les observar, etc. L'autoritat del rei. L'autoritat paternal. L'autoritat de les lleis. Persona que té aquest dret o poder. Les autoritats eclesiàstiques. Poder d'imposar-se a l'opinió [...]
|
233.
suprem -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Superior a tots els altres, que ateny el grau màxim. El poder suprem. El tribunal suprem. Esforç suprem. En mat., la més petita de les fites superiors. [...]
|
234.
anarquisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria política i social que, basant-se en el principi de la llibertat individual, preconitza l'abolició de tota forma de poder polític i la socialització de la propietat. [...]
|
235.
inert -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat del poder de moure's o deturar-se per si mateix. La matèria és inerta. Que no manifesta cap activitat. Un braç inert. No gens disposat a obrar. [...]
|
236.
tentacular
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a un tentacle. De la naturalesa d'un tentacle. Que té un fort poder d'atracció i d'absorció. Una ciutat tentacular. Una empresa tentacular. [...]
|
237.
testaferro
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que firma un contracte de fidúcia, pel qual una persona deixa a una altra el seu nom per a poder efectuar actes que altrament no podria efectuar. [...]
tentacular
|
238.
aristocràcia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma de govern en què el poder està a les mans d'un grup social minoritari privilegiat, generalment per raons de família o de llinatge. Grup privilegiat que deté el poder en una societat amb aquesta forma de govern. Estament dels aristòcrates. Conjunt de persones o de [...]
|
239.
cerussa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pols de carbonat de plom, de color blanc, pesant, que s'usa com a colorant i té un poder cobrent i una resistència a la llum molt bons. Cerussita. [...]
|
240.
muntaplats
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aparell ascensor que s'instal·la en hotels i restaurants per poder pujar i baixar, des de diferents plantes de l'edifici, plats i altres estris procedents de la cuina. [...]
|