FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Gràcia especial per la qual l'autoritat perdona algú de tota o part de la pena a què havia estat condemnat, la qual es concedeix tan sols amb tramitació prèvia d'expedient individual. Poder acordat pel papa de concedir certs beneficis eclesiàstics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer una o més preguntes (a algú), especialment formalment, amb autoritat. El magistrat va interrogar l'acusat, un testimoni. Els candidats foren interrogats sobre geografia. Observar atentament (una cosa) per treure'n conseqüències. Interroguem la història, i ens [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignatari de l'Església de Roma, bisbe o prelat. summe pontífex Papa1 2 1. Magistrat sacerdotal que presidia les cerimònies religioses a l'antiga Roma. Persona que, essent una autoritat en un terme, se'n preval i es dona importància. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té totes les condicions requerides, totes les qualitats, per a una cosa, per a fer una cosa. La filla del president està qualificada per a dirigir l'empresa. De mèrit, d'autoritat en una matèria. La nostra associació només admet persones qualificades. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Seti oficial o soli, d'un bisbe, d'un professor, d'una alta autoritat. El professor puja a la seva càtedra. La càtedra evangèlica. Plaça de professor de categoria superior en una universitat o altres centres de cultura. Exercir una càtedra. La càtedra de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Condició, dignitat o autoritat de capità. Edifici on són les oficines del capità. Subdivisió de comandament territorial i administrativa militar encapçalada per un tinent general amb càrrec de capità general. Dret que el capità d'un port cobra de tots [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qui té poder o autoritat per a fer alguna cosa, encarregar (a algú) de fer-la per ell. El tribunal delegà un jutge per a fer l'enquesta. Donar (poder, facultat) per a fer alguna cosa. Delegar els seus poders. Delegar competències. Poders delegats. Jurisdicció delegada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar les racions (a la tropa, a una col·lectivitat, etc.). Racionar la guarnició. Posar a ració (d'una vianda). Racionar el pa, el vi. Sotmetre (els articles de primera necessitat), en cas d'escassesa, a una distribució establerta per l'autoritat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adherència a la tradició com a autoritat. Sistema de creences fundat sobre la tradició. Doctrina política partidària d'implantar el règim absolutista i restablir la influència de l'Església en la vida social, segons un model d'organització propi de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'intercanvi de dues prestacions desfasades en el temps, els béns o mitjans de pagament lliurats, contra la promesa de pagament. Autoritat, influència, que hom té prop d'algú per la confiança que hom li inspira. Tenir crèdit prop d'un ministre. Relació de les persones [...]
