FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
enèrgics. Reclamar l'atenció. Reclamar l'ajut d'algú. El jutge o l'autoritat, demanar o citar (un pròfug, un rebel, un reu o una causa). Algú, protestar contra allò que creu injust per obtenir una reparació, un canvi d'actitud, etc. Reclamar contra un acord. Reclamar en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Recollir les seves forces, els seus pensaments. Concentrar-se aïllant-se de les coses exteriors, especialment de les coses terrenals per lliurar-se a la meditació i a la contemplació. L'autoritat, confiscar (una cosa). Donar asil, acolliment, (a algú que necessita protecció). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Respecte que mereix algú. Comprometre la seva dignitat. Ha perdut tota dignitat. Parlar amb dignitat. Càrrec honorífic i d'autoritat. Li ho han pres tot: privilegis, dignitats, honors. Li van atorgar la dignitat de bisbe. Persona que posseeix un tal càrrec. Totes les dignitats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Espai de temps durant el qual un estat no té rei. Després de la mort del rei hi hagué un interregne de tres mesos. Espai de temps durant el qual estan suspeses les funcions de l'autoritat acostumada. Lapse de transició entre fets o períodes històrics. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar d'admetre (algú) com a jutge, testimoni, àrbitre, etc., per l'existència d'un possible interès d'aquest en el procediment que es tramita o per les relacions d'aquest amb les persones interessades. Refusar d'admetre l'autoritat (d'algú o d'alguna cosa). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de suplicar. Paraules, escrit, amb què hom suplica. Les seves súpliques foren escoltades. Clàusula final d'un escrit dirigit a l'autoritat administrativa o judicial sol·licitant una resolució de justícia o de gràcia. Recurs de súplica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Concedir, atribuir en virtut de la pròpia autoritat. Conferir a algú un títol, un dret, un privilegi. Posar de costat (textos) per comparar-los. Conferir dos manuscrits entre ells. [escrit abreujadament cf.] conferiu Expressió que indica que un passatge pot ésser [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anar a demanar un ajut, una informació a algú. Recorrem a vós, senyor, en aquesta dolorosa circumstància. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d'un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Reduir a certs límits o termes. Cap límit no circumscrivia l'autoritat d'aquell tsar. L'acusació se circumscriu a uns conceptes calumniosos. Us heu de circumscriure a obeir les seves ordres. En mat., traçar (una figura) que envolti una altra figura tocant-la en el major [...]
