En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:

PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra, i no ce-de-érre)
UPC (u-pe-sé, i no u-pe-cé)
CNL (se-ena-éla, i no ce-ene-éle)

Cal tenir en compte que l'accent recau en la síl·laba accentuada del nom de la darrera lletra i que normalment la vocal tònica del nom de cada lletra no es neutralitza.