FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es conforma al que exigeix el pudor, la decència. Un vestit honest. Que no s'oposa als bons costums. Un parlar honest. Condició honesta. Raonable, moderat. Un preu honest. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'ofendre. Els vostres dubtes són una ofensa per a mi. Acte o paraula que ofèn. Una ofensa greu, imperdonable. Cal perdonar les ofenses. Això és una ofensa al pudor, al bon gust. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cessar de contenir-se de dir o fer allò que el respecte humà, la prudència, el benveure, el pudor, etc., priva de dir o de fer. Cansada del seu comportament, m'hi vaig descarar: li vaig dir què pensava d'ell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra respecte als bons costums, que no ofèn el pudor, la vista, etc. Anar vestit d'una manera decent. Maneres decents. Llenguatge decent. Que obra dignament. És un home molt decent: no us farà mai cap tort. Moderadament confortable o satisfactori. Té una casa decent. Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer, exhalar, pudor. Aquesta carn put: és passada. Pudir-li a algú l'alè, els peus. Puts a ceba: en deus haver menjada. pudir com una guilla Fer molta pudor. pudir a alguna cosa Fer-la témer. Això put a traïdoria. La repetició, la persistència, etc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Honest, cast. Un amor púdic. Que respecta el pudor. Una mirada púdica. Relatiu o pertanyent als òrgans externs de la reproducció. Artèries púdiques. Nervi púdic. [...]