FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impacientar-se vivament. No frisis, home: tard o d'hora ell vindrà. Frisava perquè d'un cop acabés de parlar. Parla, Marta, que em friso per saber-ho! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No fiar-se, pensar mal. Malfieu-vos d'aquell home: si pot, us enredarà. Malfieu-vos de l'amor. Ja me n'havia malfiat. En Pere començava a malfiar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té escrúpols, dubtes. És un home poc escrupolós: no te'n fiïs. Pots aprofitar el mateix plat, home, no siguis tan escrupolós. Que fa les coses amb escrupolositat. Escrupolós en el treball. Fet amb escrúpol, amb gran cura, amb exactitud. Una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dimoni que, sota l'aparença d'home, se suposa que té comerç carnal amb una dona quan està adormida. Opressió i angoixa durant el son, acompanyades de malsons. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que mostra un caràcter, un aspecte o un comportament generalment atribuït a les dones. Malgrat aquests costums, no hem de pensar que sigui un home efeminat. Home efeminat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Neciesa en el dir o en el fer. Calla, home, no diguis aquestes bestieses. Va fer la bestiesa de deixar la feina que tenia. Quina bestiesa, comprar-li aquell casalot! [...]
