FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oposició extrema. Condició d'un cos per la qual mostra propietats o forces oposades en parts o en direccions oposades. Fet de presentar tal o tal propietat un cos ambrelació als seus pols. Propietat d'un sistema elèctric que permet distingir els pols positiu i negatiu d'un [...]
Putt en què la bola pren una bona direcció però s'atura més enllà del forat, a una distància o una posició que dificulta l'embocament en el putt següent. [...]
En epidemiologia, grau en què un augment en la durada, la intensitat o la quantitat d'una exposició s'associa amb un canvi, tant un increment com un decrement, en el risc d'un esdeveniment determinat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que rep ensenyament ambrelació a qui el dona, a l'establiment docent on el rep, a la matèria que aprèn. Aquesta professora té un gran nombre d'alumnes. Els alumnes de química orgànica. Els alumnes de l'Escola de Comerç. alumne extern Alumne que sols va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No vestit. Es va treure els vestits i restà tot nu. Nu de cintura per amunt. Amb els peus nus. Nu de cames, de braços. Fora de la beina. Amb l'espasa nua. nu i cru Completament mancat de vestit. Cos nu. Pintar un nu. Representació en pintura, en escultura o en fotografia del [...]