71.
ausencia
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 absència. 2 brillar por su ausencia fam brillar per la seva absència. 3 en ausencia de en absència de, a manca de. 4 hacer (o guardar) buenas (o malas) ausencias lloar (o criticar), parlar bé (o malament) d'algú. [...]
|
72.
bizco
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ca adj 1 guenyo -a, guerxo -a. m i f 2 guenyo -a, guerxo -a. 3 dejar bizco fig i fam deixar de pedra (o parat), fer caure de cul. 4 quedarse bizco fig i fam restar (o quedar) parat, restar (o quedar) de pedra, restar (o quedar) de pedra (o quedar) amb un pam de nas. [...]
|
73.
latín
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llatí. 2 pl llatinades f, llatinòrums. 3 bajo latín baix llatí. 4 echar (o soltar) latines fam engegar llatinades. 5 echar los latines fam [casar] donar la benedicció. 6 echar los latines fam [sobre un difunto] cantar les absoltes (o el gori-gori). 7 latín de cocina (o macarrónico) fam llatí [...]
|
74.
moneda
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moneda. 2 [pieza] moneda. 3 acuñar (o labrar, o batir) moneda encunyar (o batre) moneda. 4 moneda corriente econ moneda corrent. 5 moneda corriente fig econ moneda corrent. 6 moneda divisionaria (o fraccionaria) moneda divisionària (o menuda, o fraccionària). 7 moneda falsa moneda falsa. 8 [...]
|
75.
higa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [gesto de desprecio] figa. Hacer higa, fer la figa. 2 fig [burla] burla, escarni m. 3 fig [desprecio] menyspreu m. 4 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [burlarse] fer burla (o escarni, o befa). 5 dar la (o una) higa (o higas) fig i fam [despreciar] enviar (o engegar) a fer punyetes. 6 dar [...]
|
76.
dedo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 dit. Punta del dedo, punta (o cap) del dit. 2 [medida] dit. 3 a dedo a dit. 4 a dos dedos de fig i fam a dos dits de, molt a la vora de. Se paró a dos dedos del precipicio, s'aturà a dos dits del precipici. 5 chuparse el dedo [un niño] xuclar-se (o xumar-se, o mamar-se) el dit. 6 chuparse el [...]
|
77.
gana
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f [usado también en plural] 1 [deseo] ganes pl. Tengo gana (o ganas) de dormir, de comer, tinc ganes de dormir, de menjar. 2 [hambre, apetito] gana. La enfermedad le ha quitado la gana (o las ganas), la malaltia li ha tret la gana. 3 darle a alguien la gana (o la real gana) fam donar-li la gana [...]
|
78.
lucero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 llumener, estel. 2 [planeta Venus] estel del matí. 3 [postigo] finestró, porticó. 4 [en la frente de un animal] estel. 5 fig [esplendor] esplendor f, brillantor f. 6 pl fig [los ojos] ulls. 7 lucero del alba (o de la mañana, o matutino, o de la tarde, o vespertino) estel del matí (o matutí, o [...]
|
79.
exhalar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 exhalar. Exhalar un olor, exhalar una olor. 2 exhalar el espíritu (o el último suspiro) exhalar l'ànima (o l'esperit, o la vida, o el darrer sospir, o l'últim sospir). [...]
f 1 rialla, riure m. 2 [burla] riota. Es la risa de todo el mundo, és la riota de tothom. 3 caerse (o descoyuntarse, o descuajaringarse, o desternillarse, o partirse) de risa fig i fam partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 4 dar risa fer riure. 5 de risa de riure, de broma. 6 de risa de pa sucat amb oli. 7 estallar de risa fig i fam tenir riolera, tenir moltes ganes de riure. 8 estallar de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 9 estar muerto de risa fig i fam morir-se de riure. 10 estar muerto de risa fig i fam [estar inactivo] sense que hom en faci cas. Ahí está muerto de risa el libro que le dejé, aquí hi ha el llibre que li vaig deixar sense que n'hagi fet cas. 11 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 12 estar reventando (o estar que revienta) de risa fig i fam [estallar de risa] tenir riolera, tenir moltes ganes de riure. 13 mondarse (o morirse, o retorcerse, o troncharse) de risa fig i fam [caerse de risa] partir-se (o trencar-se, o cargolar-se, o rebentar-se, o esqueixar-se) de riure. 14 ¡qué risa! quin tip de riure! 15 risa de conejo (o falsa, o fingida) rialla forçada. 16 risa sarcástica riure sarcàstic. 17 risa sardónica (o sardesca, o sardonia) med rialla sardònica. 18 ser la risa ésser la riota. 19 tomar (o echar) a risa fig i fam prendre-s'ho de broma. |
80.
María
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr f 1 Maria. 2 ¡ave María! (o ¡ave María Purísima!) ave Maria!3 las Marías (o las tres Marías) astr les Tres Maries (o els Tres Reis, o el Cinturó d'Orió). [...]
|