Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

reconèixer
[quant a la flexió, com conèixer]

v. tr. [LC] Veure, adonar-se, que (una persona o cosa) és tal o tal persona o cosa que ja ens era coneguda. Si esteu tan canviat, com volíeu que us reconegués? El vaig reconèixer amb la veu, amb el caminar. El reconeixeria entre mil. Tu, pròdig? No et reconec.
tr. [LC] Examinar (algú o alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l'enemic.
tr. [LC] Admetre (una cosa que és negada, de la qual es dubtava, etc.). Ara reconeixes, per fi, que jo tenia raó. Reconèixer algú el seu error. Reconèixer un govern.
tr. [LC] Admetre, confessar, com a propi. Reconèixer la seva firma. Reconèixer un fill il·legítim.
[ECT] reconèixer un deute Manifestar-se obligat per un deute.
[LC] reconèixer un favor Agrair-lo.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions