FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar (algú o alguna cosa) del seu dret camí, de la seva direcció normal. L'obstacle va desviar la bala. El vent desvia el baló. Van desviar-se del camí. Desviar-se dels bons principis. Un òrgan o una part del cos, un fenomen, una conducta, etc., separar-se de la [...]
v tr 1 desviar, tòrcer. Desviar una carretera, una bala, desviar una carretera, una bala. 2 desviar, apartar, desencaminar. Aquellos hechos le desviaron de su vocación, aquells fets el desviaren de la seva vocació. 3 [disuadir] dissuadir. v pron 4 desviar-se. El camino se desvía hacia la izquierda [...]
FontDiccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 trasviar deflectir, desviar quelcom de la seva direcció normal. difractar refractar reflectir inclinar, desviar d'una posició o d'una direcció. El camí s'inclina cap a la dreta. derivar. Han derivat l'aigua del canal. decantar. Les riqueses decanten de Déu. apartar(->) 2 [...]