FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels caràngids, de cos comprimit i robust, que pot atènyer els 180 centímetres de llargada, de color gris verdós a l'esquena i argentat als costats, amb la part central de la línia lateral fortament corbada cap avall (Lichia amia). palomida xica [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tumor inflamatori que s'origina en les glàndules sebàcies de la pell i s'estén al teixit cel·lular subcutani, compost per diversos floroncos, que apareix generalment al clatell o a l'esquena. Microorganisme que produeix l'àntrax. Carboncle 3. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels pteroclídids, de formes massisses i d'uns 35 centímetres de llargada, de plomatge grisenc a l'esquena i negre al ventre, amb les potes curtes i emplomallades i el bec curt (Pterocles orientalis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Recolzar d'esquena contra una cosa. Adossà l'infant a la paret. Ella s'adossà a un arbre. Recolzar, arrambar per la part posterior contra una cosa. Aquest armari, adosseu-lo a la paret. Havien adossat la casa a l'església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capoll 3 2. anar de corcoll Anar malament, sense control, cap al desastre. La pivot russa feia anar de corcoll la defensa nord-americana. Amb la crisi, alguns empresaris van de corcoll. de corcoll Topant d'esquena a terra. Caure de corcoll. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
que s'estén, en la part posterior del coll i superior de l'esquena, des de la darrera vèrtebra cervical i totes les dorsals fins a l'omòplat. Aparell que consisteix en un pal horitzontal suspès en els seus extrems per dues cordes paral·leles que serveix per a fer exercicis [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coll gran girat sobre l'esquena, muscles i pit a manera de capa. Disc que, situat a l'extrem d'una ànima cilíndrica, reté el cable, el fil, etc., enrotllats. Platet o disc metàl·lic que envolta la boca d'un canelobre i on queda dipositada la cera que regalima del ciri [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer esqueneta a) Ajupir-se parant l'esquena perquè un altre hi pugi. Si em fas esqueneta podré enfilar-me a la paret. f. [LC] fer esqueneta b) per ext. En aquest afer, si no em fas esqueneta, no sé pas com podré reeixir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, que pot atènyer 70 centímetres de llargada, d'esquena gris blavosa i costats argentats, amb una taca daurada entre els ulls i una taca fosca sobre l'opercle (Sparus aurata). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
es posa per anar al llit. camisa de força Camisa de roba resistent oberta per darrere i amb mànigues llargues i tancades, que es lliguen a l'esquena d'un malalt mental per tal de subjectar-lo quan pateix un accés d'agressivitat. deixar algú sense camisa [o deixar algú [...]
