FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Situat a la carena. Rengle de teules que es posen al llarg de l'esquena de la teulada. Aresta superior en la intersecció dels diferents plans inclinats d'una teulada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba fina que en la indumentària femenina tradicional cobria el cap, els costats de la cara, l'esquena i els pits, i acabava en punta prop de la cintura. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atansar (una cosa) a una altra fins a posar-les suaument en contacte. Acotar la roba a l'esquena. Acotar l'orella a terra per escoltar. acotar el cap Abaixar-lo fins a tocar la barba el pit. Inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra. S'acotà tant que el front li tocava a terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de vestir que cobreix el pit i l'esquena, ordinàriament sense mànigues, que es porta dessota l'americana, el jaqué, la levita, etc. armilla antibales Peça de vestir de plàstic o de metall destinada a protegir el tronc dels impactes de les bales. armilla [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convexitat exagerada de l'esquena o del pit produïda per una desviació de la columna vertebral o de l'estern. En certs animals, protuberància dorsal formada per un dipòsit adipós. Els dos geps del camell. El gep del dromedari. fer gep una cosa Presentar un sortint corb [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part posterior de l'esquena d'un quadrúpede, especialment un cavall, un ase o un mul. Vingué a cavall portant el seu germanet a la gropa. La gropa d'un tossal, d'un serrat. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a algú (la capa o qualsevol altre abric que cobreix el dors o l'esquena). Em vaig endossar la capa. Desempallegar-se (de quelcom enutjós) encarregant-ne l'execució, la cura, etc., a un altre. Endossar la feina als altres. Com que no tenia diners per a mantenir-los, me'ls va [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corbar (una cosa flexible). El vent vinclava les canyes del torrent. Vinclar l'esquena davant dels poderosos. Res no podrà vinclar la seva voluntat. Les canyes es vinclen amb el vent. Vinclar-se una post. Vincular. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sofriment físic, sensació penible d'una part del cos que causen certes lesions, certs estats morbosos. Sentir o sentir-se dolor o un dolor al costat, a l'esquena, als genolls. Un dolor agut, lancinant. Els dolors del part. Arrencar un queixal sense dolor. Un dolor insofrible. Un dolor [...]
