La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un [...]
Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en [...]
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]
Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta [...]
La sigla de associació de mares i pares d'alumnes és AMPA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AMPA o les AMPAs.
[...]
el verb en indicatiu. Per exemple:
Hi anirem demà, si no plou.
El partit començarà de seguida, si no torna a haver-hi problemes de llum.
En canvi, no és adequada l'expressió sempre i quan.
[...]
Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...
cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...
gg: suggerir, suggeriment [...]
Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o [...]
simplificadora, d'utilitzar aquests signes només al final de l'oració. Per exemple, en el cas de les oracions interrogatives directes:
Que vindràs demà?
Com és que no vas venir?
O bé, en el cas de les oracions exclamatives ide les interjeccions:
Quin dia!
Que gran que s'ha fet, aquest noi!
Visca!
Tanmateix es [...]
Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.
Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà [...]