FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ajudar, protegir, obrar a favor (d'algú). No té per menjar: si el poguéssiu afavorir amb una almoina. En aquella situació anguniosa, ells em van afavorir el que van poder. Les circumstàncies us afavoreixen. Han estat afavorits per la fortuna. Ajudar al desenvolupament, a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que consisteix a ajudar l'interlocutor, especialment interrogant-lo, a descobrir la veritat. El mètode socràtic és un mètode maièutic. Mètode maièutic. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Veure 1 1. Fugia com un llamp, però l'he ben clissat. Va clissar la noia prop de la casa. clissar-hi Veure-hi. Que no hi clisses? clissar-s'hi Veure-s'hi. Calar 5 5. Volia que ens penséssim que ens venia a ajudar, però el vam clissar de bon principi. Tot d'una va clissar que [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
fer canca Fer esglaó amb el genoll o la cuixa d'una cama flectada posant l'altre genoll a terra, o amb les mans, per ajudar algú a pujar a cavall, a enfilar-se, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, acció d'ajudar o de prestar socors, contribució o subsidi al rei o al senyor jurisdiccional per tal de subvenir a les seves necessitats particulars; l'efecte. Ènema. Donar una ajuda. Prendre una ajuda. [...]