FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
compradors, començar a concórrer. Començar a obrar. Picar la tramuntana. La pesta picà durant aquell hivern. Menjar (un aliment) gra a gra, trosset a trosset. Picar un gotim de raïm. Prendre una mica (d'un menjar). He picat ametlles. Picarem una mica mentre s'acaba de fer el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat o conjunt de qualitats que fan que alguna cosa o alguna persona sigui preuada, valgui. El valor d'una obra literària. El valor nutritiu d'un aliment. Escala de valors. Grau d'aquesta propietat o conjunt de propietats. Apreciar algú en el seu just valor. Abast de la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'un aliment. Un tal grau d'insolència és intolerable. Nivell d'intensitat que poden expressar un adjectiu o un adverbi, generalment a través d'unes marques morfològiques o sintàctiques. Grau comparatiu, superlatiu. grau d'obertura En fonèt., distància que separa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
classes d'animals, com rèptils, peixos, insectes. Ous de peix. Ou, especialment el de gallina, emprat com a aliment. Una truita de quatre ous. Ous frescos, del dia. Un ou per a beure. Un ou bullit. Ous remenats. ou dur Ou endurit per la cocció. ou escumat Ou bullit sense closca. ou [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
interior de la tapa harmònica dels instruments d'arc, paral·lel a les cordes. Porció d'un aliment consistent de forma allargada. Una barra de pega dolça. Una barra de torrons. Una barra de pa. En electrotècnia, conductor muntat a l'aire, d'una gran secció transversal [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
salat. Pescar peix. Animal que viu exclusivament en l'aigua. Conjunt de peixos. Aliment que s'obté de la pesca. peix agostenc Agostenc 2. peix blanc Peix que té una petita proporció de greix a la seva carn. peix blau Peix que té una elevada proporció de greix a la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliment fet de farina pastada amb aigua, generalment fermentada, i cuita al forn, especialment el fet amb farina de blat. Pa d'ordi, de sègol, de barreja. Pa tou, del dia. Pa dur, sec. Pa blanc, morè, negre. Pa integral. Pa de munició. Pa beneït. Sucar pa amb vi. Menjar pa sol [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Cama d'un bolet. Part basal de l'esporòfit dels briòfits que penetra en els teixits del gametòfit i n'absorbeix aliment, fent les funcions d'un haustori. Pila de pasta d'oliva molta, de raïm aixafat, etc., disposada en cofins o en altres recipients per a ésser premsada [...]
Tècnica experimental que consisteix a introduir un microorganisme en un aliment, amb una concentració determinada, per a fer-ne el seguiment i valorar-ne el comportament durant la vida útil de l'aliment, a fi de garantir la seguretat microbiològica. [...]
El terme castellà tropezones es pot traduir al català per dauets, retallons o trossets (dauet, retalló i trosset, en singular), que són els trossets de pernil o d'un altre aliment que es barregen als plats de sopa o de llegums. Per exemple:
crema de carbassó amb dauets de bacó
mongetes del [...]
