91.
llançar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
seu cavall a l'encalç dels lladres, lanzó a su caballo en persecución de los ladrones. 6 mar [avarar] botar, lanzar. 7 [llençar] tirar. Aquestes sabates ja són per a llançar, estos zapatos están ya para tirarlos. 8 fig lanzar, despedir. El sol llança raigs de llum, el sol lanza rayos de luz. 9 fig [...]
v tr 1 lanzar, arrojar, tirar. Ens entreteníem llançant còdols a l'estany, nos entreteníamos lanzando guijarros al lago. 2 lanzar, arrojar. El volcà llançava pedres i cendra, el volcán lanzaba piedras y ceniza. 3 dr [expropiar] lanzar. 4 [una excomunió] lanzar. 5 [fer partir] lanzar. Va llançar el seu cavall a l'encalç dels lladres, lanzó a su caballo en persecución de los ladrones. 6 mar [avarar] botar, lanzar. 7 [llençar] tirar. Aquestes sabates ja són per a llançar, estos zapatos están ya para tirarlos. 8 fig lanzar, despedir. El sol llança raigs de llum, el sol lanza rayos de luz. 9 fig lanzar. Va llançar-me una mirada furibunda, me lanzó una mirada furibunda. 10 fig lanzar, soltar. Llançà un crit, lanzó un grito. 11 fig [fer conèixer] lanzar. Han llançat un nou producte, han lanzado un nuevo producto. v pron 12 tirarse, lanzarse. S'ha llançat a l'aigua de cap, se ha lanzado al agua de cabeza. 13 lanzarse, abalanzarse, arrojarse, precipitarse. Va llançar-se contra ell com una fera, se lanzó contra él como una fiera. 14 fig lanzarse. Es llançà cegament a fer política, se lanzó ciegamente a hacer política. |
92.
llevar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allevar. 3 produir. 4 (llevar-sepron.). Llevar-se del llit. alçar-se saltar (o botar) del llit, llevar-se ràpidament. deixar el llit, llevar-se després d'una malaltia. matinaro matinejar, llevar-se molt d'hora. ésser grandier, llevar-se habitualment tard. 5 v. intr. [...]
|
93.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar [...]
|
94.
cama
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estar en cama, guardar cama (o hacer cama) fer llit, estar al llit, allitar-se. 18 saltar de la cama botar (o saltar) del llit. [...]
|
95.
saltar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. En arribar a la riba, van saltar tots a terra, al llegar a la orilla saltaron todos a tierra. 2 [fer salts] saltar, brincar, botar. Saltaven d'alegria, saltaban de alegría. 3 [del llit] saltar. 4 [desprendre's] saltar. Cordant-me m'ha saltat un botó, abrochándome me ha saltado un [...]
|
96.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] lecho. 8 anar (o anar-se'n, o ficar-se) al llit (amb algú) fam acostarse con alguien. 9 anar-se'n al llit irse a la cama. 10 botar (o saltar) del llit saltar de la cama. 11 deixar el llit (o deixar de fer llit) levantarse, dejar la cama. 12 ésser al llit estar en (o en la) cama. 13 fer (desfer) el llit [...]
|
97.
saltar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 saltar. Al llegar a la orilla, saltaron todos a tierra, en arribar a la riba, van saltar tots a terra. 2 [brincar] saltar, saltironar. Saltaba de alegría, saltava d'alegria. 3 [pelota] botar. 4 [estallar] saltar. 5 [de la cama] saltar. 6 [brotar] brollar. 7 saltar. Abrochándome me ha [...]
|
98.
cara
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una cantonada, etc. 7 De cara enlaire: boca amunt. De cara a terra: (de) bocaterrosa. 8 Fer bona cara: Fer cara de pasqües. 9 Fer mala cara: Fer morros. Fer el bot (o botar, v. intr.). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
99.
aixecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pujar enlaire una cosa estirant la corda de la qual penja. Hissar les veles. Hissar la bandera. arborar enarborar guindar, hissar. erigir, hissar. Cp. apujar 7 (aixecar-sepron.) alçar-se(->) llevar-se. Avui m'he llevat a les sis. botar (o saltar) del llit, aixecar-se i sortir ràpidament [...]
|