El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres
[...]
no l'has vist?
Amb aquest mateix significat pot comportar-se com un pronom: Quant val això? Quants són?
A més d'aquests usos, quant és també un adverbi de quantitat equivalent a 'en quina mesura': Vegeu, doncs, quant gran ha estat la seva gosadia.
[...]
Els adjectius contigu, contigua i confrontant són aplicables a terrenys i edificis quan es vol expressar que són l'un al costat de l'altre. Així, es diu:
La seva casa és contigua a la meva.
Un tros de vinya confrontant amb la vinya d'en Guillem.
Amb el mateix significat, també es pot fer [...]
En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si [...]
tant amb erra vibrant (com si es llegís roig sol). Així mateix, un compost com plats-i-olles escrit tot junt es podria llegir erròniament amb essa sorda.
Altres exemples d'aquest ús del guionet són:
alt-alemany, baix-empordanès, blanc-i-blau, caps-i-puntes, cinc-en-rama, entra-i-surt, mal-llevat [...]
Tant el nom medecina com el nom medicina són formes vàlides, però no sempre són intercanviables.
La paraula medicina té dos significats diferents. D'una banda, s'aplica a la ciència que estudia la salut i la malaltia, i els mitjans de prevenir i guarir les malalties. Per exemple:
La medicina [...]
Tant l'adjectiu policial com l'adjectiu policíac, policíaca estan formats a partir del substantiu policia, però no sempre són sinònims.
Quan es fa referència a alguna cosa o a algun fet relacionat amb la policia, es pot utilitzar indistintament policial i policíac. Per exemple:
Duen a terme una [...]
La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!)
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc.
[...]
Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin
Cal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués.
[...]
