Cerca

Resultats de la cerca frase exacta: 273

51. onerari -ària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la càrrega. Nau onerària. Que té cura d'una cosa, però no en té l'honor. [...]
52. trisagi
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne en què es repeteix tres vegades la paraula sant, en honor de Déu, de Jesucrist o de la Santíssima Trinitat. [...]
53. afer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa a fer de certa importància, risc o perill. Controlar les visites era un afer delicat. afer d'honor Afer en què l'honor està compromès. afer d'honor Duel. Esdeveniment rellevant que té un impacte notable en política. Allò en què esmercem treball [...]
54. epuló
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Entre els romans, sacerdot que presidia els banquets donats en honor dels déus. Persona donada al vici de la gola, que menja massa. [...]
55. escorta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tropa que acompanya algú d'un lloc a un altre per curar de la seva seguretat, fer-li honor, evitar que fugi. Forma part de l'escorta del general. Portava quatre homes d'escorta. Acció d'escortar. Fer escorta a algú. Fer escorta a un comboi de municions, a una columna de presoners [...]
56. eminència
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lloc eminent. Protuberància 1 . Qualitat d'eminent. Títol d'honor que es dona als cardenals. eminència grisa Conseller privat que actua a l'ombra. [...]
57. monsenyor
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Títol donat als cardenals, als arquebisbes, als bisbes i a altres dignataris eclesiàstics. Títol d'honor donat, a França, als prínceps d'una família sobirana. [...]
58. distinció
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
distinció de les seves maneres. Prerrogativa, honor, concedit a algú per recompensar el mèrit. Acordar, atorgar, donar, una distinció. Una distinció merescuda.  [...]
59. gelós -osa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Que té un zel recelós per allò que estima. Estar gelós del seu honor, del seu bon nom. [...]
60. gloriapatri
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Versicle en honor de la Trinitat que l'Església acostuma a resar després de cada salm de la litúrgia de les hores, de certes pregàries, etc. [...]
Pàgines  6 / 28 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  Següent >>