Resultats de la cerca frase exacta: 273
|
1.
honor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat moral que porta a algú a no fer res que el pugui desmerèixer en l'estima dels altres i en la pròpia. És un home d'honor. Ho jurà pel seu honor. Mancar a l'honor. Fer el que l'honor exigeix, demana. Un home gelós del seu honor. Us dono la meva paraula d'honor [...]
|
|
2.
honor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Dret de ser el primer a jugar des del lloc de sortida d'un forat, atorgat al jugador amb un resultat millor en el forat anterior o bé, en el cas del primer forat, al jugador guanyador d'un sorteig. [...]
|
|
3.
honor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [o f] 1 honor. Mancar a l'honor, faltar al honor. 2 [prestigi] honor, buena reputación f. És un home gelós del seu honor, es un hombre celoso de su honor. 3 [d'una dona] honor, honra f. 4 [distinció] honor. El duc els feu l'honor de rebre'ls, el duque les hizo el honor de recibirles. 5 [usat [...]
|
|
4.
honor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 honor m [o f]. Hacer lo que el honor exige, fer el que l'honor exigeix. 2 [de una mujer] honor m [o f], honra f. 3 pl honors. Honores y riquezas, honors i riqueses. 4 en honor a la verdad en honor a la veritat. 5 en honor de en honor de, a llaor de. 6 gozar los honores de [un cargo] gaudir [...]
|
|
5.
honor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat moral d'una persona. dignitat punt d'honor honra. Honor i honra són dos mots equivalents en molts casos. Per a comprendre millor el sentit just de cada un és convenient de considerar la seva etimologia. Honor ve directament del llatí; honra, en canvi, és un derivat postverbal d'honrar = [...]
1 Qualitat moral d'una persona. dignitat punt d'honor honra. Honor i honra són dos mots equivalents en molts casos. Per a comprendre millor el sentit just de cada un és convenient de considerar la seva etimologia. Honor ve directament del llatí; honra, en canvi, és un derivat postverbal d'honrar = honorar, retre honor. Honor és, evidentment d'un sentit més ampli que honra. Honor és més aviat actiu; honra, passiu. En alguns casos honor i honra són intercanviables: Atemptar a l'honor (o a l'honra) d'una dona. Honors (o honres) fúnebres. És un honor (o una honra) per a mi... 2 → castedat. 3 glòria distinció homenatge © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
6.
comitè d'honor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Conjunt de personalitats que amb el seu nom dona prestigi a una activitat firal. [...]
|
|
7.
compromís d'honor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Compromís moral d'un tirador de respectar el reglament i les decisions de l'assessor, ser deferent amb els membres del jurat i obeir escrupolosament les ordres de l'àrbitre. [...]
|
|
8.
compromís d'honor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Compromís moral d'un tirador de respectar el reglament i les decisions de l'assessor, ser deferent amb els membres del jurat i obeir escrupolosament les ordres de l'àrbitre. [...]
|
|
9.
guàrdia d'honor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Escorta de 3 o 5 membres que acompanya el que porta la bandera quan el grup entra a la pista. [...]
|
|
10.
llibre d'honor
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Economia. Empresa
Llibre que es guarda com a record on les persones que visiten una organització, generalment amb motiu d'un acte o un esdeveniment especial, escriuen el seu nom i anoten comentaris. [...]
|
1 Qualitat moral d'una persona.
dignitat
punt d'honor
honra. Honor i honra són dos mots equivalents en molts casos. Per a comprendre millor el sentit just de cada un és convenient de considerar la seva etimologia. Honor ve directament del llatí; honra, en canvi, és un derivat postverbal d'honrar = honorar, retre honor. Honor és, evidentment d'un sentit més ampli que honra. Honor és més aviat actiu; honra, passiu. En alguns casos honor i honra són intercanviables: Atemptar a l'honor (o a l'honra) d'una dona. Honors (o honres) fúnebres. És un honor (o una honra) per a mi...
2 → castedat.
3 glòria
distinció
homenatge
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana