Resultats de la cerca frase exacta: 29

Diccionari de la llengua catalana
21. ramat
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Reuni d'un cert nombre de caps de bestiar que es crien i es fan pasturar plegats. Un ramat d'ovelles, de bous. Un gos de ramat. Congregaci de fidels que reben la direcci d'un pastor espiritual. Gran nombre. T un ramat d'anys.  [...]
22. pastura
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Acci de pasturar el bestiar. Lloc on pastura el bestiar. Herba que pastura el bestiar. Cosa que s consumida o devorada per les forces naturals. Tot l'edifici fou pastura de les flames. Una nova, un secret divulgat, servir de pastura a la curiositat, a les murmuracions de la gent.  [...]
23. dula
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Ramat que es fa reunint els caps de bestiar de diferents cases i que un sol pastor, pagat per tothom, treu a pasturar. Colla de gent avalotada, especialment jove. Terreny comunal, afores sense conrear. a la dula loc. adv. En llibertat, sense control o vigilncia de ning. Anar a la dula [...]
24. menar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Conduir o portar (especialment bestiar, un vehicle). Mena els bous a pasturar. En Carles mena el rai aiges avall. Dirigir, guiar, fer anar. Menar la dansa, el rosari. Menar un teler. Feia temps que menava l'empresa. Menar la casa, les terres. Emmenar 2 . menar pressa a alg Encomanar-li [...]
25. aviar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
Deixar anar. Aviar els coloms. aviar el bestiar Obrir el corral perqu surti a pasturar. Despatxar 1. Donar sortida (a alguna cosa). aviar la bassa Donar sortida a l'aigua. Llanar 1 1. Li avi un parell de pedres per no el toc. Encaminar. Ben nets i endreats, vaig aviar la canalla a [...]
26. amollar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
pasturar. Deixar anar cessant de retenir, engegar. Li va amollar un tret. Li va amollar un cop de puny. Deixar anar, afluixar. Amollar un renec. A veure si amolla uns quants euros, aquest, que mai no paga. Una cosa, afluixar, perdre intensitat. El vent amolla. La febre amolla. Afluixar, posar un menor [...]
27. pixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
, etc., ficant-l'hi a la boca. La mare li ha pascut el dinar, els cigrons. Pasturar 1 i 2  [...]
28. arreplegar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
un cabasset. Arreplegar materials, citacions, exemples, per escriure una obra. Els pocs msics que pogurem arreplegar per fer la cobla. Arreplegar una basa. Un asil on arrepleguen els nois abandonats. La mar tot ho arreplega. arreplegar el bestiar Tancar-lo quan torna de pasturar. Atrapar . Ja [...]
29. dret 1
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edici)
, derivat de l's, de servir-se d'una cosa aliena i de percebre'n una part dels fruits. dret de gallorsa a) Dret de pasturar les ovelles a les terres comunals. dret de gallorsa b) Dret d'sser propietari de totes les herbes d'un tros determinat, per no pas de la terra. dret de [...]
Pgines  3 / 3 
<< Anterior  Pgina  1  2  3