Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:
1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o [...]
Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència [...]
Els verbs trucar i telefonar, quan signifiquen 'establir comunicació per via telefònica', són intransitius i porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
No telefonis a l'àvia ara, que no hi serà.
Malgrat que, actualment [...]
El verb beure presenta formes velaritzades en la primera persona del present d'indicatiu (bec) i en totes les persones del present de subjuntiu (begui), el passat simple (begué), l'imperfet de subjuntiu (begués) i el participi (begut).
Altres verbs que també tenen formes velaritzades en aquests [...]
Quan els verbs de percepció sentir i veure van acompanyats d'un complement directe format per un verb en infinitiu, es pot introduir aquest complement amb preposició o sense. Per exemple:
He sentit dir que demà seran aquí / He sentit a dir que demà seran aquí.
No l'he vist venir: m'ha agafat de [...]
Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent.
D'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple:
Va sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi cri [...]
El verb dir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'fer conèixer allò que es pensa per mitjà de paraules o del llenguatge escrit' (No m'ho facis dir dos cops) o 'una carta, un llibre, etc., dur escrita alguna cosa' (Què diu aquest llibre?).
Ara bé, la forma dir- [...]
El verb dir, en sentit general, té el significat de 'pronunciar'. Per exemple:
No em va voler dir què li havia passat.
Ara bé, l'expressió dir-hi la seva (o dir-hi la nostra, dir-hi la meva, etc.) significa 'opinar' i duu sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:
Sembla [...]
El verb estar, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'no moure's, no allunyar-se, d'un lloc, romandre-hi, durant un espai de temps' (Vaig estar un any a l'estranger), o 'algú, tenir accidentalment una qualitat' (Fa dies que està molt refredat).
Ara bé, la forma [...]
L'expressió no ser-hi tot significa 'estar mancat d'enteniment'. Per exemple:
Els últims anys de la seva vida, l'àvia Francina no hi era tota.
Així doncs, cal mantenir sempre el pronom feble hi perquè forma part del verb. Per exemple:
En aquella festa hi havia un noi que no hi era tot.
És una [...]
