71.
dominar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) el peu al coll tiranitzar apoderar. Vencé i apoderà els enemics. superar sobrar. No el pogué sobrar per la força, però ho feu amb l'astúcia. doblegar(fig.) domar(fig.) composar(≠ compondre), imposar a algú la nostra voluntat, fent-li creure el que volem. tenir (algú) a la seva mercè (o [...]
|
72.
esforçar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
veuràs com després t'agradarà. procurar posar-hi el coll escarramicar-se Ant. Adormir-se. Desaplicar-se. Ajeure-s'hi. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
73.
beure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Beure a galet, a raig, a morro, a broc d'ampolla, a xerric, a glops, d'un alè. libar, beure un petit glop. xuclar, beure xuclant. prendre. Què vols prendre? Prendré un cafè. fer baixar coll avall(una beguda) consumir. Hi ha persones que arriben a consumir cada dia tres litres de vi [...]
|
74.
conjunt 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bombers, el cos mèdic, el cos consular. col·lectivitat sèrie lot, conjunt de coses que hom ven plegades. Un lot de llibres. flor, en certs jocs de cartes, conjunt de tres o més cartes del mateix coll. seguit seqüela. Una llarga seqüela de mals. tern, terna, trio, tercet(de tres [...]
|
75.
menjar 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
menjar àvidament. consumir. Barcelona consumeix cada dia x tones de carn. tastar, menjar molt poc d'una cosa. rosegar, menjar un bocí d'alguna cosa. Per berenar només vaig rosegar un crostonet de pa. prendre. Avui encara no he pres res: estic ben dejú. fer baixar coll avall pellucaro pispar, prendre [...]
|
76.
agafar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora(a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una [...]
1 v. tr. Subjectar quelcom amb la mà o amb un instrument. agarrar, agafar fent força, fent presa. amanollar, agafar amb la mà. abastar, agafar amb la mà o amb algun instrument una cosa que és en un lloc alt o distant. Els estants de la llibreria eren tan alts que hom podia a penes abastar els llibres. agarbar. Agafar un sac. garfir, agafar fortament amb les mans clavant les ungles o les urpes. engrapar, agafar fortament amb la grapa o mà. arpar, agafar violentament. empomar o empunyar, agafar una cosa pel pom o pel puny. Empomar l'espasa. copsar, tomar o entomar, agafar al vol. haver, haure o heure, abastar, copsar. abraçar o agafar d'un braçat, agafar amb els braços. anar de bracet, agafar algú pel braç amb el propi braç, tot caminant. enxampar, agafar, esp. en sentit fig. L'hem enxampat en una mentida. embocar, agafar amb la boca. Embocar un instrument de vent. El gos no podia embocar l'eriçó. atrapar. Abans d'arribar a la cabana, ens atrapà la tempesta. abraonar, agafar amb força amb els braons. prendre, agafar quelcom per usar-ne, servir-se'n. Preneu cadires i asseieu-vos. posar l'arpa damunt (d'una cosa), agafar-la violentament. enxarpar o xarpar (fam.) entrapar, agafar en una trapa o com en una trapa. pinçar, agafar amb pinces o a tall de pinces. engolar, agafar, un animal, quelcom a plena gola. fer la tisora (a algú), agafar amb les dues cames el coll o el cos de l'adversari. enllaçar, agafar amb el llaç, esp. un cavall salvatge. entrampar, agafar amb una trampa. espessigar, agafar un pessic d'una cosa. espipellar o espipellejar, agafar un pessic d'una cosa, uns pocs grans de raïm, etc. encloure o cloure, agafar una cosa dos objectes que tendeixen a tocar-se. Li va encloure els dits en tancar el calaix. encletxar, agafar en l'escletxa que fan dues coses que tendeixen a tocar-se. enganxar. Es va enganxar els dits en una esquerda. ajupir, agafar entre dues coses que s'ajunten. En tancar la porta li va ajupir els dits. Ant. Amollar. Deixar anar. Soltar. 2 Possessionar-se d'alguna cosa o persona. → prendre, caçar. 3 v. intr. sobrevenir sorprendre. Ens va sorprendre la pluja. sobreprendre, agafar de sobte, desprevingut. El sobreprengué un gran esbalaïment (un atac de febre, un dolor, etc.). 4 → acceptar. 5 → ocupar. 6 enfilar un camí, agafar-lo. 7 (agafar-se pron.) emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Vaig relliscar i hauria caigut si no m'hagués pogut emparar amb tu. arrapar-se (→). Arrapa't amb mi i no cauràs. arrapinyar-se. S'enfilà arrapinyant-se a les pedres que sortien. aferrar-se o aferrallar-se, agafar-se fortament a una cosa. aferrissar-se o acarnissar-se, agafar-se abrivadament en un combat. abraonar-se o agarbonar-se, agafar-se els qui lluiten. aferrussar-se, aferrissar-se, esp. al menjar. agarbar-se, agarbonar-se o agarbir-se, agafar-se els qui es barallen. 8 v. intr. → arrelar. 9 → posar-se a. 10 aferrar-se → enganxar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
77.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cucul·liforme. cassola: acassolat. ceba: cebaci. Les cúpules cebàcies del Kremlin. cera: cerós. cigonya (com el coll de la cigonya): ciconiforme. cilindre: cilindroide. cinta: cintiforme; cestoide. La tènia és un cuc cestoide. clau [...]
|
78.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugaro parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt [...]
|