Resultats de la cerca frase exacta: 205
Diccionari de la llengua catalana
|
81.
promptitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de prompte. Obeir amb promptitud. Respondre amb promptitud. Fer les coses amb molta promptitud. Tenir promptitud de paraula. [...]
|
|
82.
expressar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manifestar (el pensament, el sentiment) amb la paraula, l'actitud o qualsevol altre signe exterior. Expressar algú el seu afecte amb paraules, amb abraçades. Expressar algú el seu dolor amb llàgrimes. Representar sota una forma sensible. Un trencat ordinari expressa una mesura [...]
|
|
83.
embarbussament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'embarbussar-se; l'efecte. Paraula o frase que fa de mal pronunciar i que sol proposar-se com a joc. [...]
|
|
84.
emmudir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdevenir mut, perdre la paraula. Esdevenir com mut, restar sense dir un mot. Elidir (un fonema). Un fonema, elidir-se. [...]
|
|
85.
falsia 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de qui afecta sentiments que no té, de la persona falsa. Acte o paraula propi d'una persona falsa. [...]
|
|
86.
flexionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, flectir. Modificar (un element lingüístic) per flexió. Flexionar una paraula. Un element lingüístic, admetre flexió. Les conjuncions no flexionen. [...]
|
|
87.
accionat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de moviments i gestos que fa una persona per donar a entendre alguna cosa o amb què acompanya la paraula. [...]
|
|
88.
diplografia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Error de còpia consistent a repetir una frase, una paraula o una síl·laba que comença o acaba igual que l'anterior. [...]
|
|
89.
trisagi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Himne en què es repeteix tres vegades la paraula sant, en honor de Déu, de Jesucrist o de la Santíssima Trinitat. [...]
mut muda
|
|
90.
deformar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alterar (quelcom) en la seva forma. La cotilla li deforma el cos. Aquestes botes li deformen els peus. La pluja li ha deformat les sabates. Perdre la seva forma. Aquest barret s'ha deformat amb la pluja. Alterar (un fet, una paraula, una idea, etc.) fent que presenti una aparença que no [...]
|
mut muda
1 1 adj. i m. i f. [LC] [MD] Privat físicament de l'ús de la paraula. És sord i mut. És mut de naixença. Escola de muts.
1 2 [LC] fer el mut No dir paraula.
2 adj. [LC] [ZOA] Que no profereix sons, que no té crit. Animals muts.
3 adj. [LC] Que no diu paraula. L'acusat va restar mut tot el temps. Mut d'admiració.
4 1 adj. [LC] fer muts [o fer muts i a la gàbia] Callar 1 1.
4 2 [LC] muts i a la gàbia! Mutis!
5 adj. [FL] [LC] Que no es pronuncia, s'aplica a les lletres. La h de harmonia és muda.
6 adj. [LC] Sense llegenda. Un mapa mut.