FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer un tracte de paraula (sobre alguna cosa). Ahir vaig emparaular els mobles. Em sap greu, però ja m'he emparaulat amb la Mercè. Els presos s'havien emparaulat de no complir amb l'església. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona plena de bones qualitats morals. ésser una persona de paraula Tenir paraula. Dona de paraula. Home de paraula. Persona de paraula. Gent de paraula. En alguns casos, denota el cos. Això fa mal a la persona. en persona Un mateix, amb presència real del cos. Hi aniré en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que guarda escrupolosament la fidelitat deguda, incapaç de fer traïció. Un home lleial. Un súbdit lleial. Una conducta lleial. Una paraula lleial. Que mostra fidelitat a l'amo i és de bon tracte. Era una gossa molt lleial. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que trenca. Trencadores d'ametlles. trencador de fe Persona que trenca la paraula donada. Persona que arrenca pedra de la pedrera. Eina de torner semblant al badaine. trencadora d'aprestos Màquina per al trencament d'aprestos dels teixits. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
marit. Un home fidel a la seva muller. Un amic fidel. Un gos fidel al seu amo. Un home fidel a la seva paraula, als seus juraments. Verídic, exacte. Un testimoniatge fidel. Una traducció fidel. Cristià fidel. Congregació de fidels. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'exercir una acció química corrosiva sobre els teixits orgànics. Potassa càustica. Mordaç 2 . Una paraula càustica. Un home càustic. Que és envolupant dels rajos lluminosos provinents d'un focus, reflectits per una superfície còncava. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de fàcil. La facilitat de les comunicacions. Facultat de fer fàcilment alguna cosa. Té una gran facilitat de paraula. Dibuixa amb una gran facilitat. Allò que facilita de fer alguna cosa. Donar a algú facilitats per al pagament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar la paraula (a algú) per demanar-li alguna cosa, especialment per demanar-li d'explicar un fet, d'explicar els seus actes. Cal interpel·lar el metge. La jutgessa ha interpel·lat el testimoni amb severitat. Fer una interpel·lació. Un diputat interpel·là [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, parlar confusament, deixant les coses a mig dir, embullant-les, de manera que el que diu és amb prou feines intel·ligible. No s'enrojola ni s'embarbussa quan li dirigiu la paraula. Dir embarbussadament (alguna cosa). No sé què s'embarbussa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Injúria greu de fet o de paraula. Fer ultratge a algú. Venjar un ultratge. Sofrir un ultratge. Un escrit ple d'ultratges. Ultratge a la moral, als costums, a la religió, a la justícia. Dany 1. Els ultratges del temps, dels anys. [...]
