FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De color intermediari entre el blanc i el negre. Una mula de pèl gris. Ja comença a tenir la barba grisa. Un dia gris. Color gris. Sense interès, no gens notable. Una vida grisa. Un personatge gris. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esdeveniment notable. Els vilatans organitzaren una festa en commemoració d'aquella efemèride. Nota, article, etc., on es recorda un fet notable esdevingut en una data. Conjunt de taules que indiquen les diferents posicions que ocupen cada dia en el firmament determinats astres durant un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra edificada per perpetuar el record d'una persona o d'una cosa memorables. Alçar, erigir, un monument. Edifici notable, per motius històrics o artístics. Les esglésies són monuments d'una ciutat. Monuments històrics. Conservació de monuments [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Insecte de l'ordre dels dictiòpters, de cos allargat, generalment verd o marró, notable per la manera com posa les seves potes anteriors, llargues i robustes, que recorda una persona en actitud de pregar (Mantis religiosa). Reclinatori 2. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Obra poètica, de caràcter narratiu o didascàlic, d'extensió notable i de vast alè creador, que pot tenir arguments i tons diversos. El gran poema L'Atlàntida de Verdaguer. Composició poètica breu. Hi ha poemes de Salvat-Papasseit que m'agraden molt. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Objecte celeste extragalàctic que té aparença estel·lar, és una font molt potent d'energia que emet en forma de llum i, a vegades, d'ones radioelèctriques i de raigs X, i presenta un espectre amb un notable desplaçament cap al vermell. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Rèptil saure de la família dels camaleòntids, de cos comprimit lateralment, cua prènsil, llengua molt llarga i projectable, lent en els seus moviments i notable pels canvis de coloració que pot experimentar la seva pell. Persona que canvia d'opinió segons les ocasions. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, propi del continent americà, el més petit de tots els ocells, notable pel plomatge irisat dels mascles, perquè es nodreix de nèctar de les flors i d'insectes i per la forma de volar, única entre els ocells. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de condecorar. Insígnia, marca d'honor, com una medalla, una creu, una cinta, etc., per a ésser portada generalment al pit, concedida en premi d'algun servei o mèrit notable. La condecoració del Toisó d'Or. Portar el pit cobert de condecoracions. Condecoracions [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de viu. La vivor dels seus ulls, de la seva intel·ligència. La vivor del seu estil. És notable la vivor d'aquest noi. tenir la vivor de l'estornell Ésser viu però mancat de reflexió, de ponderació, de clara percepció de les coses, etc. [...]
