Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia obertaotancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, lae tònica dela terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es [...]
.
Malgrat que la iodització és acceptable en els parlars en què és pròpia, cal tenir en compte que en els registres formals és preferible la pronúncia amb ll.
D'altra banda, més enllà d'aquests casos puntuals de iodització, cal recordar que no és acceptable la substitució generalitzada del so ll pel so i [...]
un diftong decreixent. Per exemple: serà histèric [àj], racó humit [ów]. Quan les dues vocals són idèntiques, se solen fusionar en una de sola: camí inacabat [í], algú usual [ú].
En els parlars que no fan la reducció de les vocals a, e i o en síl·laba àtona, aquestes es fusionen amb la tònica si [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o [...]
Fitxa
6207/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix)
Pronunciació 'gz' de 'examen'
Resposta
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o hexa-: hexà, hexil, hexilè, hexosa; hexacord, hexàedre o hexaedre, hexàgon, hexàmetre, hexasíl·lab, etc.
en mots amb l'element ex- davant de consonants sonores: exlibrista, exvot, etc.
De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra dela primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars [...]
En tots els parlars, llevat dela major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida dela marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat [...]
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.
quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden lae- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
, però, veritat, Teresa (i no brenar, pro, vritat, Tresa)
lapronunciaciódela vocal neutra com a otancadao u (sobretot en parlars baleàrics). Per exemple: colze, cotxe, nostre, genoll (i no colzo, cotxo, nostro, jonoll)
el tancament dee en i per contacte amb una consonant palatal (en determinats [...]
Fitxa
6207/3Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix)
Pronunciació 'gz' de 'examen'
Resposta
La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.
en mots amb l'element hex- o hexa-: hexà, hexil, hexilè, hexosa; hexacord, hexàedre o hexaedre, hexàgon, hexàmetre, hexasíl·lab, etc.
en mots amb l'element ex- davant de consonants sonores: exlibrista, exvot, etc.