81.
no obstant, no obstant això o això no obstant? / no obstant + SN, no obstant que i no obstant haver
Font
Fitxes de l'Optimot
formals. Per exemple:
Ell ja sabia que allò no estava bé i, no obstant, va fer trampes a l'examen.
No podíem sortir de casa; no obstant això, ens ho vam passar molt bé.
Li vaig dir que s'ho rumiés. Això no obstant, no em va fer cas.
En registres formals també es fa servir no obstant com a locució [...]
|
82.
'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència
Font
Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos [...]
|
83.
puix
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Generalment seguida de que, atès que. Puix que ell ho mana, caldrà fer-ho. [...]
|
84.
creatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té creativitat. Que denota creativitat. Que pot crear. Persona que concep anuncis publicitaris. [...]
|
85.
baldament 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encara que, mal que. Veniu, baldament sigui tard. [...]
|
86.
enganyador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que enganya, que aparenta el que no és. [...]
|
87.
regatejador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que regateja, que, quan compra, acostuma a regatejar. [...]
|
88.
restitutori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que restitueix, que implica, que disposa, una restitució. [...]
|
89.
ço
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Açò . ço del meu (o del teu, etc.) Allò que és propietat meva, o teva, etc. Despengué de ço del seu 10.000 escuts. ço que En combinacions pronominals substantives, el que, allò que. ço que Cosa que, en què l'antecedent cosa resumeix el [...]
ço
|
90.
probable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s'acomplirà, que s'esdevindrà. És probable que no vingui. De què la certesa té més raons en pro que en contra. És més que probable: segur. [...]
|