FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Membre d'un grup religiós jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucció del temple de Jerusalem, que refusava l'autoritat de les tradicions orals i d'altres llibres de l'Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecció dels morts, la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiguitat clàssica, resposta feta en nom de la divinitat a qui va a consultar-la al seu temple. Interpretar un oracle. Lloc on l'oracle és donat. Divinitat que respon amb l'oracle. Consultar l'oracle. Paraula de Déu, anunciada pels profetes, els apòstols, etc. Resposta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La part més santa d'un temple. El santuari de Júpiter. Edifici consagrat a les cerimònies pròpies d'una religió. A Cesarea hi hagué un santuari dedicat al déu Pan. Església, capella, on es venera una marededeu o la imatge o la relíquia d'un sant, d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
presentació de la Verge al temple. Part del cos fetal que penetra primer en el conducte pelvià i que pel seu volum, forma i consistència, condiciona un determinat mecanisme de part. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cofre per a guardar candeles. Festa catòlica en què se celebra la presentació de Jesús al temple de Jerusalem. Herba blenera. Planta de la família de les labiades, tota tomentosa i grisenca, de fulles gruixudes, estretament lanceolades, utilitzades com a ble per a les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que va muntada a cavall. Tot bon cavaller cau de cavall. Antigament, soldat a cavall. Membre de certs ordes militars i religiosos instituïts per a combatre els infidels. Cavaller del Temple, de Malta. Membre d'algun dels ordes instituïts per algun sobirà, especialment el qui [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Destinar al culte sota una invocació particular. Temple dedicat a Afrodita. Capella dedicada a sant Pere. Així, finí la seva vida, tota ella dedicada a Déu. Dedicar un monument a un personatge. Posar (una obra) sota el patronatge d'algú inscrivint-hi el seu nom. El llibre [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
veritat. Per respecte a la santedat del temple. El respecte a la paraula donada. El respecte a si mateix. Tenien un gran respecte per les lleis. Consideració de la superioritat de força de quelcom que ens porta a no afrontar-ho, a no exposar-nos a la seva acció. Infondre algú [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apartament petit destinat a un religiós en un convent, a un pres en una presó. Part del temple clàssic destinada a guardar-hi la imatge de la divinitat. Compartiment petit de la part esponjosa d'un cos. Element bàsic d'una xarxa cristal·lina, format per un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alçària. L'alzina elevava les seves branques per sobre dels arbres que la voltaven. Aquell cim s'eleva molt més que els altres. Construir en honor d'algú. Elevar un monument als herois de la guerra. Elevar un temple a Déu. elevar una perpendicular a una recta en un punt determinat [...]
