FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Natural de Dinamarca. Relatiu o pertanyent a Dinamarca o als seus habitants. Llengua germànica parlada a Dinamarca i en una part de Suècia. Relatiu o pertanyent al danès. Gos de cos robust, esvelt i elegant, de morro aplatat, d'orelles petites i de cua llarga. Un gos danès. Porc [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Beure agafant amb els llavis el broc, l'aixeta o el recipient per on brolla l'aigua, el vi o altra beguda. Beveu a galet: no morregeu. Els animals, acostar el morro al menjar sense prendre'l. L'infant, mamar sense gana prenent i deixant el pit. Besar (algú) a la boca perllongadament. M [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el morro o musell gros. De llavis grossos i sortints. Malacarós. Insecte coleòpter curculiònid que ataca cultius diversos. Morrut de la col, de la maduixa. Peix de la família dels espàrids, de cos comprimit i alt, cobert d'escates grosses, de color [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
anar la presa que ha agafat amb les dents. gos esquimal Gos gran de pelatge dens, bastant llarg a tot el cos, excepte al morro, utilitzat com a animal de tir per als trineus. gos pigall [o gos guia] Gos ensinistrat que assisteix una persona amb discapacitat visual. Han organitzat visites al museu [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
persones. Arna2 1. Insecte lepidòpter de famílies diverses que ataca alguns cultius. Tinya del llimoner. Tinya oriental del presseguer. Morró 1. Anagall. Cabells d'àngel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer rosegador de la família dels arvicòlids, de mida petita, amb el morro arrodonit i la cua curta, que sol tenir costums excavadors. Talpó que viu a la península Ibèrica i a la zona mediterrània de França (Microtus duodecimcostatus). talpó de [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
beure a xarrup Beure xuclant el líquid. beure a xerric Beure a galet fent fressa amb la boca. beure amorrat [o beure a morro, o beure a broc d'ampolla] Beure posant els llavis en el punt d'on brolla el líquid. beure d'un alè Beure d'un cop, sense respirar. beure's amb els ulls [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mamar-se el dit Algú, no ésser tan crèdul, toix, etc., com aparenta. Adquirir des de la infància (un sentiment, una doctrina, etc.). mamar amb la llet un sentiment (o una opinió, etc.) Rebre'l des de petit. Beure a morro. Beure1 1 14. Obtenir (una cosa) i gaudir-ne sense [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
cara, des del front fins al morro. Full o conjunt de fulls en què hi ha inserits una sèrie de noms de persones o de coses, d'adreces o d'altres indicacions. Posar a la llista, incloure en la llista, algú o alguna cosa. La llista de carrers. Sèrie continguda en aquests fulls. La [...]