91.
principal
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. primer. precipu cabdal capital. Els set pecats capitals. cardinal, en les frases nombres cardinals i virtuts cardinals. essencial fonamental primordial central. El tema central de la discussió. mestre. Biga mestra. Paret mestra. substancial dominant(qualitat, color, passió, religió [...]
|
92.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 21 número abstracto, número concreto nombre abstracte, nombre concret. 22 número atómico fís nombre atòmic. 23 número cardinal, número ordinal nombre cardinal, nombre ordinal. 24 número de matrícula [de un coche] número de matrícula. 25 número dual gram nombre dual. 26 número entero nombre enter (o [...]
|
93.
important
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 d'importància de consideracióo considerable de conseqüències incalculable inestimable inapreciable remarcable notable transcendental respectable fonamental greu, gravíssim seriós considerable de gran fet. Les paraules que heu dit són de gran fet. vital, summament important. cardinal, d [...]
|
94.
distància mínima de codi
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
difereixen entre dues codificacions qualssevol pertanyents al codi. Expressat algebraicament, donat un codi C(M,n), on M és el cardinal de la font de missatges X, es defineix la distància mínima com δ=min{d(x,y) | x ≠ y, [...]
|
95.
moll reial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Zoologia
[...]
|
96.
xifres o lletres? (criteris generals)
Font
Fitxes de l'Optimot
representació de les magnituds.
? En les obres literàries, en canvi, es tendeix a fer servir més aviat les lletres.
? En els documents notarials totes les xifres s'escriuen amb lletres.
2. Si la xifra és cardinal (és a dir, si expressa una quantitat numèrica precisa del referent del substantiu, com ara tres [...]
|
97.
coixinet
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Tecla dels aparells telefònics i d'altres aparells electrònics, amb diverses funcions segons la programació, que s'identifica amb dues ratlles paral·leles verticals o inclinades que s'encreuen amb dues ratlles paral·leles horitzontals. [...]
|
98.
vent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 viento. Fa molt de vent, hace mucho viento. 2 [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos. 3 [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle. 4 [corda, filferro] viento. 5 [d'una tenda de campanya] viento. 6 [olor d'un animal] viento. 7 [ventositat] ventosidad f [...]
m 1 viento. Fa molt de vent, hace mucho viento. 2 [punt cardinal] viento. Els quatre vents, los cuatro vientos. 3 [aire] aire. Fer vent amb una manxa, hacer aire con un fuelle. 4 [corda, filferro] viento. 5 [d'una tenda de campanya] viento. 6 [olor d'un animal] viento. 7 [ventositat] ventosidad f. 8 mar [rumb] viento. 9 mús viento. Instrument de vent, instrumento de viento. 10 allò que el vent s'endugué lo que el viento se llevó. 11 anar sobre (o contra) vent mar ganar el barlovento. 12 anar vent en popa fig ir viento en popa, ir que chuta fam. 13 a quatre vents a los cuatro vientos. 14 batut pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage! 16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el vent, o deixar endarrere el vent) fig ir más rápido que el viento. 19 de dos vents fig [de dues cares] de dos caras. Una persona de dos vents, una persona de dos caras. 20 el vent ha canviat el viento ha cambiado. 21 emportar-se una cosa el vent fig [caure en l'oblit] llevarse una cosa el viento. 22 girar-se a tots els vents fig [conformar-se] moverse a todos los vientos. 23 girar-se vent [posar-se a fer vent] levantarse (o moverse) viento. 24 mirar de quin costat ve el vent fig mirar de qué lado sopla el viento. 25 posar proa al vent mar ganar el viento. 26 quin vent us (o et, etc) porta per ací? fig ¿qué viento le (o te, etc) trae?, ¿qué le (o te, etc) trae por aquí?, ¿qué aires le (o te, etc) traen por aquí? 27 qui sembra vents cull tempestats fig quien siembra vientos recoge tempestades. 28 saber el vent i no saber el torrent fig oír campanas y no saber dónde. 29 tenir bon vent tener viento favorable. 30 tenir vent al cap fig [tenir pretensions] picar alto. 31 tenir vent de proa mar tener viento de proa, hurtar el viento. |
99.
moll reial
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
100.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
punt de comparació no tener punto de comparación, no admitir comparación. 47 posada al punt puesta a punto. 48 posar els punts sobre les is poner los puntos sobre las íes. 49 punt admiratiu [signe d'admiració] admiración. 50 punt cardinal punto cardinal. 51 punt crític punto crítico. 52 punt de fàbrica [...]
|