1.
inquietar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar inquietud (a algú). Aquesta malaltia l'inquietava molt. No deixar estar tranquil·la (alguna persona o alguna bèstia). Li agrada d'inquietar les bèsties. Sentir inquietud. No t'inquietis: no poden tardar a venir. [...]
inquietar
|
2.
inquietar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cantar.
[...]
|
3.
inquietar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 inquietar. v pron 2 inquietarse. [...]
|
4.
inquietar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 inquietar. v pron 2 inquietar-se. No os inquietéis tanto por él, no us inquieteu tant per ell. [...]
|
5.
inquietar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 alarmar amoïnar preocupar enquimerar intranquil·litzar pertorbar. Certes lectures pertorben l'ànim. contorbar torbar neguitejar desassossegar anguniejaro anguniar agitar intrigar, excitar en algú una curiositat inquieta. 2 (inquietar-sepron.) ansiejar(intr.) enneguitar-seo neguitejar-se enqui [...]
|
6.
agitar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Moure (alguna cosa) d'ací d'allà amb una certa força. El vent agita les fulles dels arbres. Agitar una mescla, un medicament. Abans de beure la medecina, agita bé l'ampolla. Agitar-se la mar. Inquietar, moure violentament. El dubte l'agita. Agitar les passions del poble. Agitar [...]
|
7.
amoïnar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No deixar estar tranquil, inquietar, preocupar. Són afers que amoïnen: un no sap com resoldre'ls. Importunar, molestar. Aquestes mosques m'arriben a amoïnar: no em deixen tranquil. Aquest soroll m'amoïna: no em deixa treballar. Sempre m'amoïna amb preguntes. Preocupar-se [...]
|
8.
angustiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dar malestar] angoixar. 2 [inquietar] anguniejar, anguniar. v pron 3 [inquietarse] anguniejar-se. [...]
|
9.
amoïnar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [inquietar] inquietar, preocupar. No m'amoïneu amb problemes inútils, no me inquietéis con problemas inútiles. 2 [molestar] importunar, molestar. El soroll m'amoïna, el ruido me molesta. v pron 3 [preocupar-se] inquietarse, preocuparse, apurarse. No t'hi amoïnis, no te preocupes. [...]
|
10.
intrigar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 intrigar. v tr 2 [inquietar] intrigar. Això m'intriga molt, eso me intriga mucho. [...]
|