61.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fuego. 2 [foguera] hoguera f, fogata f, fuego. Els focs de Sant Joan, las hogueras de San Juan. 3 [incendi] fuego. Hi ha foc al bar de la plaça, hay fuego en el bar de la plaza. 4 [llar] fuego, hogar, lumbre f. Sèiem tots al voltant del foc, estábamos todos sentados alrededor del fuego. 5 [...]
|
62.
ixil
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dialectals que es corresponen amb els tres municipis on es parlen: Chajul, San Juan Cotzal i Nebaj. La denominació ixil sembla que significa 'desgranar el blat de moro'.El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l'akateko, l'awakateko, el chalchiteko, el ch'orti', el chuj, l'ixil, l [...]
|
63.
rama
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
Al segle XVI la població rama s'estenia per una àmplia zona que anava del nord del riu San Juan fins al riu Escondido al llarg de la costa atlàntica de Nicaragua. Durant els segles XVIII i XIX van patir el domini dels miskito, que els venien com a esclaus als anglesos i els exigien tributs, i la [...]
|
64.
el
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, traédnoslo (o traédnosle). Porteu-l'hi, llevadlo (o llevadle) allí. 8 [acusatiu del pronom masculí de tercera persona] [de cosa] lo. Has de tenir-lo, debes de tenerlo. Ja l'has caçat?, ¿ya lo has cazado? Agafa'l!, ¡cógelo!9 [predicat nominal] él, lo. L'és o no l'és, en Joan?, ¿es Juan o no es él?10 [predicat [...]
|
65.
esquena
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'esquena, por más que lo insulte, Juan aguanta mecha. 21 rompre's l'esquena fig i fam [treballar molt] reventarse, matarse. 22 tenir bona (o una bona) esquena (o tenir l'esquena grossa) fig i fam tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas). 23 tirar-se una cosa a l'esquena fig [una feina, una [...]
|
66.
casa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
], casa de. En casa de Juan, a can Joan, a casa d'en Joan. 14 casa de [seguido de arT, adj o n] cal [amb les formes ca l', ca la], casa de. A casa del herrero, a cal ferrer, a casa del ferrer. En casa de mi madre, a ca la meva mare. 15 casa de banca casa de banca. 16 casa de baños casa de banys. 17 [...]
|
67.
estar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cinema és en un carrer principal. Juan estaba en el balcón, en Joan era al balcó. 4 [indicando posición] estar. Juan estaba de pie en el balcón, en Joan estava dret al balcó. 5 [en casa] ésser, ser, haver-hi. ¿Está el dueño? —No está, que hi és, l'amo? —No hi és. 6 [llegar a un lugar] ésser [...]
|
68.
herba
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
artética. 63 herba fetgera bot [Anemone hepatica] hepática. 64 herba foradada bot [Hypericum perforatum] corazoncillo, cori, hierba de San Juan, hipérico. 65 herba forrera bot [Sanguisorba minor ssp muricata] pimpinela menor. 66 herba freixurera bot [Marchantia polymorpha] hepática. 67 herba gelada bot [...]
|
69.
hierba
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[asperilla] reina dels boscs. 24 hierba de los lazarosos (o de los pordioseros) bot [clemátide] vidalba, ridorta. 25 hierba del Paraguay bot [mate] mate. 26 hierba de San Juan bot [corazoncillo] herba foradada. 27 hierba de Santa María bot [Tanacetum balsamina] cost. 28 hierba de Santa María del Brasil bot [...]
f 1 herba. 2 [mancha en la esmeralda] glaça. 3 [de los animales] any m. El caballo tiene cinco hierbas, el cavall té cinc anys. 4 pl herbada sing, herbes. 5 pl [veneno] herbada sing, herbes. 6 fam [mariguana] herba. 7 como la mala hierba fig i fam [mucho] com la mala herba. Los delincuentes crecen como la mala hierba, els delinqüents creixen com la mala herba. 8 en hierba [en verde] en herba. 9 finas hierbas gastr fines herbes. 10 hierba abejera pl bot [toronjil] melissa, tarongina. 11 hierba artética bot [pinillo] herba felera. 12 hierba ballestera (o de ballestero) bot [eléboro] el·lèbor. 13 hierba belida bot [botón de oro] botó d'or (o daurat). 14 hierba buena bot [hierbabuena] menta. 15 hierba callera bot [telefio] fabària, bàlsam. 16 hierba cana pl bot [Senecio vulgaris] xenixell. 17 hierba carmín bot [Phytolacca americana] raïm de moro, escopeta. 18 hierba centella bot [Anemone palmata] anemone palmada. 19 hierba centella bot [Caltha palustris] calta. 20 hierba del ala bot [helenio] herba de l'ala, ènula. 21 hierba de las coyunturas bot [belcho] trompera, arbre de la sorra. 22 hierba de las golondrinas bot [celidonia] herba d'orenetes, celidònia. 23 hierba de las siete sangrías bot [asperilla] reina dels boscs. 24 hierba de los lazarosos (o de los pordioseros) bot [clemátide] vidalba, ridorta. 25 hierba del Paraguay bot [mate] mate. 26 hierba de San Juan bot [corazoncillo] herba foradada. 27 hierba de Santa María bot [Tanacetum balsamina] cost. 28 hierba de Santa María del Brasil bot [pazote] te bord. 29 hierba de Túnez bot [servato] fonoll de porc. 30 hierba doncella bot [Vinca sp] vinca, vincapervinca, herba donzella. 31 hierba frailera bot [orobanca] frare de faveres, pa de llop. 32 hierba giganta bot [acanto] acant. 33 hierba guardarropa bot [abrótano] broida. 34 hierba hormiguera bot [pazote] te bord. 35 hierba jabonera bot [jabonera] sabonera, herba sabonera. 36 hierba lombriguera bot [Tanacetum vulgare] tanarida. 37 hierba lombriguera bot [abrótano] broida. 38 hierba luisa bot [luisa] marialluïsa. 39 hierba mate bot [hierba del Paraguay] mate. 40 hierba mora bot [Solanum nigrum] morella vera. 41 hierba pastel pl bot [glasto] herba del pastell. 42 hierba pejiguera bot [duraznillo] herba presseguera. 43 hierba piojenta (o piojera) bot [estafisagria] estafisàgria. 44 hierba pulguera bot [zaragatona] herba pucera. 45 hierba puntera bot [siempreviva] consolva. 46 hierba romana bot [hierba de Santa María] cost. 47 hierba sagrada bot [hierba de Santa María] cost. 48 hierba santa bot [hierbabuena] menta. 49 hierba sarracena bot [hierba de Santa María] cost. 50 hierba tora bot [orobanca] frare de faveres, pa de llop. 51 mala hierba bot mala herba. 52 mala hierba nunca muere fig i fam mala herba mai no mor, la mala herba sempre creix. 53 sentir (o ver) crecer la hierba fig i fam saber-la molt llarga, ésser un bon escolà. 54 ...y otras hierbas fig i fam etcètera, i la resta. ![]() |
70.
valer 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valen una verdad. Un duro valia cinc pessetes, un duro valía cinco pesetas. 18 fig valer. En Joan val tots els diners del món, Juan vale todo el oro del mundo. 19 [amb complement indirecte] [reportar] valer. La seva serenitat li ha valgut el premi, su serenidad le ha valido el premio. 20 [Déu, els sants [...]
|