FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar la inquietud, l'agitació, (a algú). Tranquil·litzeu-lo: digueu-li que no ha estat res. Perdre la inquietud, l'agitació. Quan el vaig veure, em vaig tranquil·litzar. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'escorxa o escorça (a un arbre). Ja escorxen els suros. Llevar la pell (a algú, a algun animal). L'han escorxat de viu en viu. Escorxar un conill. He caigut i m'he escorxat els palmells de les mans. Acanar 2. L'aigua corrent, arrencar la capa superficial (d'un terreny, d'un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'un cos, especialment d'una solució), l'àcid carbònic que conté. Un cos, especialment una solució, perdre l'àcid carbònic que conté. Descarbonatar-se l'aigua. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primera part de l'ofici diví, amb què s'inicien les hores canòniques del dia. haver-hi matines [o ésser dia de matines] Haver-se de llevar molt de matí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'embalbiment (a un membre embalbit). Hauràs de parlar més per a desembalbir la llengua. Perdre l'embalbiment. Els músculs es desembalbeixen amb una mica d'exercici. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coltell llarg i pesant usat sobretot a Amèrica per a tallar la canya de sucre, aclarir boscos, com a arma, etc. matxet escorçador Matxet per a llevar l'escorça. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar de la presència, allunyar. L'han absentat de l'escola. Sortir de la presència, separar-se, allunyar-se. Absentar-se d'un lloc. S'absentaren de la ciutat. S'absentà sense permís. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar l'entusiasme (d'algú). Els problemes quotidians van desentusiasmar els nuvis. Perdre l'entusiasme. De jove havia estat fervorós romàntic, però en fer-se gran se'n va desentusiasmar. [...]