FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adornar amb rams, amb rames. Han enramat tot l'altar. Ficar-se entre rames, brolla, etc. Enramar-se la caça. Enfilar-se, embrancar-se. Es van anar enramant enramant i van acabar esbatussant-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de rematar; l'efecte. El darrer dels tres tocs de campana que anuncia la missa major i que sol acabar amb un repicó ràpid. Tros final d'una dansa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, atènyer el punt més alt en grandària, força, poder, rang, etc. L'estel que estudiem culmina a tal hora. Acabar satisfactòriament. Aquesta última obra culmina la feina de tota una vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de predisposar. Gràcies a la predisposició dels seus professors va acabar la carrera. Inclinació prèvia. Per a fer aquesta feina, et falta predisposició. De ben petita ja tenia predisposició per al violí. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pressa (a algú), empènyer-lo a fer promptament una cosa. Apressa'l a acabar la feina. Anar de pressa. Apressa't: si no, faràs tard. Accelerar. Apressar el pas. Ésser urgent. No t'entretinguis, que això apressa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comprar o vendre (una mercaderia) sense pesar, sense comptar o sense mesurar. Concertar i comprar (el que resta de fruita, d'hortalissa, etc.), a un marmanyer que ho dona a més baix preu per acabar la venda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastonet de boix amb punta plana que usen els escultors per a acabar les figures de fang. Pinzell ample i prim que serveix per a escampar pintura o envernissar. Pinzell per a netejar les plaques fotogràfiques abans d'impressionar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar terme (a alguna cosa), acabar-la. Cal terminar les discussions. Formar la darrera part (d'alguna cosa). La síl·laba que termina un mot. Tenir terme, acabar. Allí termina el carrer. Un mot que termina en r muda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Encarcarar, posar rígid. La cua se li enravenà com un escombrall. Adoptar un posat tibat. Enravenar-se d'arrogància. Els llegums i les verdures, endurir-se quan es refreden abans d'acabar de coure's o per un excés de fred, per les gelades. Enrederar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aprimar d'un cap. Allargar-se tendint a acabar en punta. Les flames s'afuen i s'esgrogueeixen. Incitar a envestir, abordar. Llançar-se impetuosament sobre algú o alguna cosa, en una direcció determinada. Els enemics s'afuen contra ell. Els bocs s'afuaren cap als herbatges. [...]
