Característica que presenten algunes reaccions orgàniques consistent en el fet que només un de cada dos estereoisòmers de partida pot conduir a un dels possibles diastereoisòmers diferent en cada cas. [...]
Situació jurídica d'un estat o una organització internacional que es queda al marge d'un conflicte armat entre altres estats, sense prestar ajut ni conduir hostilitats envers els bel·ligerants. [...]
Sant asceta bengalí renovador de l'hinduisme, a qui actualment molts hindús veneren com un avatar que donà testimoni que totes les religions poden conduir a la realització del diví. [...]
v tr 1 [al caballo] encabestrar, cabestrar. 2 [a las reses] conduir (o menar) amb esquellers. 3 fig [atraer, seducir] enjoncar, ensibornar, entabanar. v pron 4 entrebancar-se amb el cabestre. [...]
v tr 1 p fr [a alguien] conduir per un camí. 2 [abrir un camino] obrir un camí en. v intr fig 3 [discurriendo] barroquejar. 4 [obrando] seguir procediments desusats. [...]
Obra destinada a conduir masses d'aigua de rius, torrents o llacs naturals o artificials, o d'aigües subterrànies, mitjançant una captació adequada, amb finalitats de regatge, de navegació o industrials. [...]
Laringitis causada per l'extensió a la laringe de les falses membranes que produeix la diftèria, generalment a partir d'un origen faringi, que pot conduir a la mort per asfíxia. [...]
Professional que disposa d'un certificat que l'autoritza a impartir els ensenyaments teòrics i pràctics necessaris per a l'obtenció del permís de conduir o de la llicència de conducció. [...]
Cadascun dels àrbitres situats a prop de les bases que s'encarreguen d'ajudar l'àrbitre principal a conduir un partit pel que fa a les incidències corresponents a la seva zona. [...]
Estat d'una persona que es caracteritza per una disminució temporal de la capacitat física i psíquica de conduir com a conseqüència d'una sobreestimulació, una activitat molt intensa o prolongada, etc. [...]
