arrel
1 1 f. [LC] [BO] [AGF] Part inferior d'una planta vascular, generalment enfonsada a terra, que creix en sentit oposat a la tija, desproveïda de fulles i òrgans de reproducció, i serveix primordialment per a fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i altres substàncies nutrients. Les arrels d'un arbre. Un arbre d'arrels pregones. Un arbre de molta arrel. Arrels comestibles. Arrels medicinals. Una pipa d'arrel de bruc.
1 2 f. [BO] Eix o ramificació que, associat amb altres, constitueix l'arrel o aparell radical d'una planta.
1 3 [LC] posar arrels Fixar-se en un lloc.
1 4 f. [LC] [MD] Porció d'un òrgan o d'una formació anatòmica que s'implanta en el si d'un teixit. L'arrel d'un cabell, d'una ungla. Les arrels d'un queixal.
1 5 f. [LC] per ext. Hem d'extirpar les arrels d'aquest mal. Tallar el mal d'arrel.
2 1 f. [LC] [MT] En mat., quantitat que multiplicada per ella mateixa un cert nombre de vegades dona com a producte un nombre prèviament donat.
2 2 [LC] [MT] arrel cúbica d'un nombre Nombre que elevat al cub iguala el dit nombre. 3 és l'arrel cúbica o terça de 27.
2 3 [MT] arrel quadrada d'un nombre Nombre que, multiplicat per ell mateix, dona un producte igual a aquell nombre. L'arrel quadrada o segona de 16 és 4, perquè 4 per 4 fan 16.
2 4 f. [LC] [MT] Valors que, substituïts per les incògnites d'una equació, la satisfan o la converteixen en una igualtat. L'arrel de l'equació 3x = 12 és 4. Una equació de segon grau té dues arrels.
3 f. [IN] [FL] [QU] Vèrtex en una representació gràfica en forma d'arbre que es caracteritza pel fet de no haver-hi cap aresta que s'hi adreci.
4 1 f. [LC] [FL] Morfema central i bàsic que resta d'un mot despullat de tots els afixos, tant dels flexius com dels derivatius.
4 2 f. [LC] [FL] Mot primitiu d'on deriven altres mots.
