m 1 tecnol [gozne, marco de puerta o ventana] polleguera f. 2 fuera de quicio fig [persona] fora de si. 3 sacar de quicio fig [una cosa] treure de polleguera, fer perdre el seny. 4 sacar de quicio a uno fig fer sortir algú de polleguera. 5 salir de sus quicios p fr [una cosa] sortir de polleguera. [...]
v tr 1 [una puerta] treure de polleguera. 2 fig desballestar, desguitarrar, esgavellar. La enfermedad ha desquiciado sus planes, la malaltia ha desballestat els seus plans. 3 fig [trastornar] trastornar, trastocar, trasbalsar, desballestar. La guerra nos desquició, la guerra ens va trastornar. 4 [...]
f 1 [tranquilidad] calma. 2 fig calma. 3 ¡calma! calma!4 calma chicha mar calma absoluta, mar plana, albaïna. 5 con calma amb calma. 6 ¡con mucha calma! amb compte!7 en calma en calma. 8 perder la calma perdre la calma, sortir de polleguera, sortir de fogó. [...]
f 1 bot [vid] parra. 2 bot cep m. Hoja de parra, fulla de cep (o pàmpol). 3 parra virgen bot [Parthenocissus quinquefolia] vinya verge. 4 subirse a la parra fig i fam [enfadarse] treure foc pels queixals, sortir de fogó (o de polleguera), enfilar-se com una carbassera. [...]
v tr 1 [atolondrar] destarotar, desconcertar, destemptar. 2 [exasperar] exasperar, treure de polleguera. v intr 3 [decir o hacer desatinos] desvariar, desvariejar, dir (o fer) disbarats. 4 [la puntería] fallar, errar. [...]
-da adj 1 [una puerta] fora de polleguera. 2 fig desballestat -ada, desguitarrat -ada, esgavellat -ada. Un país desquiciado, un país desballestat. 3 fig desequilibrat -ada, trastocat -ada, descentrat -ada, desballestat -ada. Una persona desquiciada, una persona desequilibrada. [...]
m 1 [el que dispara] tirador. 2 [en las armas] disparador, gallet. 3 [de cámara fotográfica] disparador. 4 [de reloj] escapament. 5 poner a uno en el disparador fig, fam i p fr burxar algú, treure algú de polleguera. [...]