FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que llaura la terra. Conreador del camp. Que hom pot utilitzar per a llaurar. Un bou llaurador. Pala acanalada, generalment amb un mànec curt, per a agafar gra, sucre, etc., en petites quantitats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar (un cos) entre dos o més que tendeixen a acostar-se i, per tant, a comprimir-lo. Prement-ho fort, en trauràs un suc espès. La multitud els premia i gairebé no podien fer un pas. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar la primera llet (a un infant). La Maria va enconar el seu fill. Fer agafar (a algú) el gust, l'habitud, d'una cosa. No sé qui l'ha enconat en aquestes idees! [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dita burlesca, jocosa. Anar de verbes. Acció de dir mots burlescos, jocosos. Ho he dit per verba. agafar la verba Posar-se a parlar, a xerrar. Quan ell agafa la verba, ja no pot parlar ningú. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prevenció contra allò de què hom tem algun dany, algun perjudici, alguna molèstia, etc. No puc fer-hi més: les sargantanes em fan aprensió. Ja pots entrar a veure'l, el malalt, sense cap aprensió. Agafar aprensió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de bascular; l'efecte. En els combats de lluita, acció que consisteix a agafar el contrari i fer baixar una part del seu cos mentre se'n fa pujar una altra a fi de desequilibrar-lo. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenyir de porpra. Comunicar el color de la porpra (a alguna cosa). L'alba emporprava els cims de les muntanyes. Agafar el color de la porpra. El cel s'emporprava: anava a apuntar el sol. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar en una trampa. Caure en una trampa. Una rata s'ha entrampat a la ratera de casa. Algú, contreure deutes que difícilment podrà pagar. S'ha entrampat fins al coll per mantenir el tren de vida. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corretja que serveix al sabater per a tenir subjecte el calçat al seu genoll quan el cus. Bastó llarg amb un ganxo en un dels caps, que usen els pastors per a agafar les ovelles pels peus. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a agafar (algú o alguna cosa que fuig, que està en moviment, que es pot escapar). Tots li corregueren al darrere, però no el pogueren atrapar. El dragó atrapava mosquits i altres insectes. Sorprendre, especialment amb enginy, amb astúcia, etc., (algú que [...]
