Quan la e final de certs noms propis es pronuncia en la llengua d'origen, els derivats per indicar relació o pertinença al personatge conegut corresponent oa la seva obra es formen a partir de la terminació -à, -ana (i no -ià, -iana). Per exemple:
nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
booleà [...]
El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en [...]
Quan un element no apareix en el seu lloc habitual d'acord amb l'ordre bàsic (és a dir, el subjecte s'anteposa al verb i el verb va seguit dels complements), de vegades aquesta alteració de l'ordre es marca amb una coma. Caldrà distingir entre dos tipus d'alteracions de l'ordre: les dislocacions i [...]
La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú oa alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot [...]
En català, els adverbis que expressen els significats de 'no més de', 'no altre que' o 'únicament', són solament o sols, i no solsament o solzament (encreuament de sols i solament). Per exemple:
Sols/solament fa una setmana que treballa a l'empresa. ('no més de')
Li va trucar solament/sols per [...]
com a vertadera o bé una situació hipotètica o falsa. Aquest fet, juntament amb altres factors, determinen l'ús del mode del verb.
Pel que fa a les construccions concessives amb el verb en indicatiu, expressen una situació concebuda com a real. És el cas de l'exemple del primer paràgraf.
En canvi [...]
Quan s'ha de completar un formulari o un imprès amb dades es pot utilitzar els verbs emplenar o omplir. Per exemple:
Per formalitzar la inscripció, cal emplenar/omplir la sol·licitud.
En canvi, cal evitar fer servir el verb complimentar amb aquest sentit, atès que significa 'saludar amb una [...]
En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular oen plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional [...]
Dins d'una oració de relatiu adjectiva (és a dir, aquella que fa referència a un antecedent explícit i el complementa), quan el pronom fa la funció de subjecte es fa servir que o el qual segons el tipus d'oració.
1. En oracions explicatives
En general s'usa el pronom relatiu que en les oracions [...]
En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:
A jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop.
[...]