FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
polze i l'índex, i balla com una baldufa sobre un dels extrems de l'eix, terminat en punta. Persona petita i bellugadissa. Ball 3 1. Fer ballarugues. Demà hi haurà ballarugues. Mol·lusc del gènere Conus, de la classe dels gastròpodes, de conquilla en forma de dos cons [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Peça de canya o de cuir que es posen els segadors als dits de la mà esquerra per guardar-se de les espines o per no ferir-se amb la punta o tall del volant. Conjunt de residus que en les màquines de filatura s'enrotllen en els cilindres del mecanisme d'estiratge. Got molt petit [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En un estat de divisió extrema. Sorra fina. Pluja fina. Extremament prim. Un llapis que té la punta molt fina. Cosir amb un fil ben fi. Que presenta perfils de menys gruix que el tipus bàsic de la mateixa família, s'aplica als caràcters d'impremta. Prim i esvelt. Tenir la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arma blanca semblant a l'espasa, de fulla més o menys corba tallant per la seva vora convexa i sovint també per la còncava prop de la punta. Un cop de sabre. Maneta amb què són accionats els molinets manuals. Barra de ferro o palanca que serveix per a travar o deixar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'alçada del turmell. El calçat era escotat i de punta allargada. Que presenta a l'àpex una mena d'osca poc profunda. Aquest tipus de malva té flors amb els pètals escotats. Les flors de la malva són de color rosa i els pètals són escotats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part dels maxil·lars dels ocells revestida d'una beina còrnia, que els serveix per a agafar coses, especialment els aliments, i d'arma d'atac i de defensa. bec moll Bocamoll 2. donar-se el bec Dos ocells, aplicar-se mútuament la punta del bec. donar-se el bec Besar-se. Dos [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que acaba en punta prima. Els ullals aguts. Les agudes banyes. Amb les puntes ben agudes. Prim i molt tallant. Una espasa de tall agut. Que produeix una sensació viva, penetrant. Dolor agut. Fred agut. Una olor aguda, un sabor agut. Una veu aguda, un crit agut. Que té un curs [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caure el cabell. Tenir algú tot el cabell blanc. cabells d'or Cabells rossos. fer estar amb els cabells drets Espaordir en gran manera. fer posar els cabells de punta Horroritzar. cabell d'àngel Confitura en fils que es fa amb la polpa de les carabasses de cabell d'àngel. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cantar; l'efecte. La multitud avançava al cant de l'himne nacional. Mestre de cant. Cultivar el cant. Aprendre el cant. El cant dels ocells. El cant del rossinyol. El cant de la cigala, del grill. al cant del gall A punta de dia. cant de sirena Seguit de paraules falses [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de la família dels anàtids, de plomatge negre i bec vermell amb la punta blanca (Cygnus atratus). cigne petit Ocell de la família dels anàtids, d'uns 120 centímetres de llargada, rar a les nostres contrades (Cygnus columbianus bewickii). cigne trompeta Ocell de la [...]
