1.
aviciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar (algú, especialment un infant) amb tanta feblesa, amb tanta condescendència, etc., que hom encoratja les seves exigències. Sempre li han dit que sí, i així l'han ben aviciat, el noi. Contraure un vici, un hàbit, una afecció excessiva a una cosa. No t'avici [...]
|
2.
aviciar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
aviciar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 viciar. 2 [las plantas] fer fullar molt, fer treure molta fulla. v pron 3 [las plantas] fullar molt, treure molta fulla. [...]
|
4.
aviciar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un infant] consentir, mimar. Un nen aviciat, un niño consentido. A casa seva l'avicien massa, en su casa le miman demasiado. v pron 2 enviciarse, viciarse. S'ha aviciat als estimulants, se ha enviciado con los estimulantes. [...]
|
5.
aviciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tractar algú, esp. un infant, amb tanta feblesa que hom encoratja els seus capricis. malcriar amanyagar. Un infant massa amanyagat. malacostumar contemplar. Aquest nen, el contemplen massa. 2 (aviciar-sepron.) viciar-se acostumar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
aviciadura
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Efecte d'aviciar algú, especialment un infant, tractant-lo amb una feblesa excessiva, amb una condescendència excessiva, etc. [...]
|
7.
resabiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 aviciar, malacostumar. v pron 2 [animal o persona] aviciar-se, malacostumar-se. [...]
|
8.
amanyagar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [amansir] amansar, ablandar. 2 [aviciar] mimar, malcriar. 3 [acariciar] acariciar. Amanyagar els cabells, acariciar los cabellos. [...]
|
9.
mimar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer mimos] amoixar, amanyagar, acaronar. 2 [a los niños] aviciar, malacostumar, malavesar, consentir. 3 [a alguien] afalagar, amoixar. 4 teatr mimar. [...]
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 conèixer. Conoce todas las calles de Barcelona, coneix tots els carrers de Barcelona. 2 [saber] conèixer, saber. Conoce muy bien su oficio, coneix molt bé el seu ofici. 3 [distinguir] conèixer, reconèixer. Conocer el grano entre la paja, conèixer el gra entre la palla. 4 dr conèixer intr. Los tribunales militares no tienen competencia para conocer las causas civiles, els tribunals militars no tenen competència per a conèixer de les causes civils. 5 [reconocer, confesar] reconèixer. 6 conocer bien el percal (o el paño, o el asunto) fig i fam conèixer el marro (o la flaca, o el llautó), saber quin pa hi donen. 7 dar a conocer fer conèixer, donar a conèixer. 8 darse a conocer donar-se a conèixer. 9 el que no te conozca te compre fig i fam qui no et coneix que et compri. v intr 10 dr conèixer, entendre. Conocer en (o de) un pleito, una causa, conèixer d'un plet, d'una causa. v pron 11 conèixer-se. No nos conocemos, no ens coneixem. 12 [notarse] veure's, notar-se. Se le conocía la satisfacción en la cara, se li veia la satisfacció a la cara. 13 veure's, ésser coneixedor. Se conoce que estuvo enfermo, es veu (o és coneixedor) que va estar malalt. |
10.
mimar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imitar. (En el sentit d'aviciar una criatura és barbarisme. aviciar.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|