En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és [...]
a prop de prop
Quan l'adverbi prop va precedit de la preposició a mai no s'hi uneix, sinó que són dos mots independents: a prop. Així doncs, la forma aprop no és adequada.
D'altra banda, l'adverbi prop també pot anar precedit de la preposició de. En aquest cas la forma adequada és de prop (i no [...]
construcció darrerament s'ha generalitzat i es troba usada també amb noms i infinitius que no tenen un sentit genèric. Per exemple: temes a debatre, qüestions a tractar. En aquests casos, però, és més habitual la construcció formada per un nom seguit de la preposició per i un infinitiu, o fer servir els verbs [...]
servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres formes de singular i la tercera de plural del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu. Així, el verb assentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
assenteixo, assenteixes [...]
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en [...]
(o també de subjecte d'una oració inacusativa), aleshores el pronom de represa és en. En aquesta casos, apareixerà la preposició de segons el tipus de dislocació de què es tracti:
a) Quan la dislocació és a la dreta, el sintagma nominal sempre està introduït per la preposició de. Per exemple:
En [...]
La preposició com a pot tenir una funció pròxima a la d'un quantificador o un modificador. Per exemple:
Feia com a calor. ('prou, força', 'més aviat')
N'hi havia com a mig litre. ('aproximadament')
Estic com a marejat. ('tirant a')
M'he com a espantat. ('gairebé')
En registres informals, també [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
l'import total dels encàrrecs.
Així doncs, no és adequat fer servir aquesta expressió per donar les gràcies abans de rebre una resposta o un servei. En aquest cas, cal utilitzar altres expressions com gràcies per endavant, gràcies a l'avançada o gràcies per avançat. Segons el context, també es [...]
En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el [...]
En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)