31.
espiritual
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és esperit. Pertanyent a l'esperit, no material. Substància espiritual. La natura espiritual de l'ànima humana. Relatiu o pertanyent a la vida interior de l'ànima. Exercicis espirituals. Lectures espirituals. Lligams espirituals. Vida espiritual. Director, pare, espiritual [...]
|
32.
vigorós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té vigor. Un cavall vigorós. Un esperit vigorós. Un estil vigorós. [...]
|
33.
-tímia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada derivada del mot gr. thymós, 'ànim', 'esperit'. Ex.: ciclotímia. [...]
|
34.
exorcisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ritu litúrgic destinat a foragitar d'algú un mal esperit. Fer els exorcismes. [...]
|
35.
emboirar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir o cobrir de boira. Quan para el vent, els cims s'emboiren. Ofuscar (l'enteniment o l'esperit), torbar. La peresa, el tedi i un vinet lleuger emboiren el cap. La ment se m'emboira i no puc estudiar. [...]
|
36.
elf
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit que habita l'aire, els boscos, les coves, etc., en la mitologia escandinava. [...]
|
37.
industrialisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esperit industrial. Sistema econòmic que considera la indústria com el motor de la societat. [...]
|
38.
jovenívol -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que presenta les característiques de la joventut. Un vell d'esperit jovenívol. Juvenil 1. [...]
|
39.
ondina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ésser femení fabulós que habita l'aigua, esperit o ésser elemental de l'aigua. [...]
|
40.
psitacisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat de l'esperit en què hom parla sense saber el que es diu. [...]
|