181.
kutu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El grup etnolingüístic kutu se situa a l'est de Tanzània. Entre els grups veïns dels kutus trobem els lugurus, al nord; els zaramos, a l'est; els kamis i els rufijis, al sud-est, i els sagales i els vidundes, a l'oest. Els parlants de kutu generalment són bilingües kutu-suahili: el suahili és la [...]
|
182.
malila
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
; els nyihes a l'oest; els lambyes i els ndalis, al sud i al sud-est, i els nyakyuses a l'est. Pel que fa al nombre de parlants d'aquesta llengua, les dades disponibles són molt divergents: un cens de l'any 1957 estimava que la població malila era de 20.745 persones, mentre que segons altres fonts, l [...]
|
183.
mam
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
A Mèxic, i més concretament al sud-est de l'estat de Chiapas, hi ha població mam, procedent de Guatemala, com a mínim des del segle XIX.El mam és la segona llengua maia de Guatemala amb més parlants després del k'iche'. La denominació mam significa 'avi, àvia; persona amb saviesa'.Algunes [...]
|
184.
moore
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
sud-est de Mali, el nord de la Costa d'Ivori, Burkina Fasso, el nord de Ghana, el nord de Benín i de Togo, i el nord-oest de Nigèria. Entre les llengües gurs el moore és especialment proper al gurma (parlat per uns 812.500 invidividus, sobretot a Burkina Fasso) i al dagbani (parlat per uns 800.000 [...]
|
185.
nyasa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
els mpotos. Alguns autors utilitzen el terme nyasa per a referir-se al manda i el mpoto.El nyasa és conegut també amb el nom de mwera, però no s'ha de confondre amb el mwera parlat a la regió de Lindi, al sud-est de Tanzània.El nyasa s'inclou dins les llengües bantús, que formen el grup [...]
|
186.
sango
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El grup etnolingüístic sango se situa al sud-oest de Tanzània. Entre els grups veïns dels sangos trobem els kimbus, al nord; els hehes, a l'est; els benes, al sud-est; els safwes i els wanjis, al sud, i els wungus, a l'oest. Els sangos són un dels tres grups majoritaris al districte de Mbarale (al [...]
|
187.
serer
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dialectes del serer són el sine (parlat majoritàriament a les valls de Sine i Salum, a Kaolack, Diurbel, Dakar), el safen (parlat a l'interior de Petite Côte i al sud-est de Dakar), el ndut (parlat a Mont-Roland, al nord-oest de Thies i al reialme de Biffeche, a la vora del riu Senegal), el noon (parlat al [...]
|
188.
sizaki
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
del 90% de la població de Tanzània i és utilitzat com a llengua franca per més de 70.000.000 persones a tot l'Àfrica oriental.Hi ha autors (Lewis, 2009) que consideren el sizaki un dialecte de l'ikizu. El sizaki és una llengua bantú que es parla al nord de Tanzània, a prop de la costa sud-est del llac [...]
1 Anar de dins a fora. eixir desllodrigar-se o desllorigar-se, sortir d'una llodriguera, en sentit propi i fig. desencauar-se, sortir del cau i, fig., de casa. desembocar, sortir a un lloc més ample, després d'anar per un lloc estret. Després de caminar per un viarany, vam desembocar al camí ral. escapar-se. S'escapa fum per la finestra. anar-se'n. L'aigua se n'anava per tots costats. tranuitar, sortir de nits. prorrompre, sortir abrivadament. Els soldats prorromperen de les trinxeres. vessar (líquid, sal, farina, sorra, etc.). D'on vessa, aquesta aigua? Per on vessa, aquest vi de la bota? sobreeixir. L'aigua que sobreïx del safareig. escórrer-se. El terreny fa un xic de pendent, i l'aigua que hi cau s'escorre de seguida. extravasar-se, sortir, un líquid, del seu conducte normal. extravenar-se, extravasar-se la sang de les venes. 2 Sortir, allò que estava ocult, sortir a la superfície: → aparèixer. eixir brollar. Ja brollen els sembrats. rajar. Li rajava sang del nas. radiar. La llum que radia del sol. arrencar (intr.). Les branques arrenquen del tronc. volar o tenir volada. Aquest balcó té molta volada. néixer. Ja li neix el pèl. A l'hivern, el sol neix al sud-est. manifestar-se 3 → dir, fer. 4 → resultar, reeixir, resoldre. 5 → provenir. 6 → ressortir. 7 Tenir sortida una mercaderia: Vendre's. → vendre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
189.
ute
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
territori originari del paiute del sud s'estenia des del sud-est de Califòrnia cap al nord fins a Nevada i cap a l'est fins a Arizona i el sud de Utah. Malgrat el nom, la varietat paiute del sud és gramaticalment força distant de la llengua paiute del nord. La subvarietat kaibab ja està extingida. La de San [...]
|
190.
wu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El terme xinès inclou diverses llengües sinítiques, de la família sinotibetana, parlades en conjunt per més de 1.125 milions de persones a la Xina, Taiwan, Malàisia, Singapur i altres països del sud-est asiàtic. Les classificacions més recents de les llengües sinítiques (o geolectes xinesos [...]
|